7 accions per canviar-ho tot…perquè ara, més que mai, no convé callar.
Per si algú encara dubta.
Aquí hi ha set raons….
Per no callar el 20N.
Comparteix això:
Amb tots els respectes, li he de dir que les retallades a la sanitat i a educació van començar amb el tripartit (PSOE-PSC + ERC + ICV-EuA) a la Generalitat. Qui ho negui, o està mancat de memòria o és ignorant de fets objectius. Prefereixo pensar això que una altra cosa.
Un parell de coses pels publicitaris: Desitgo que la “octava acció per canviar-ho tot” no sia donar els seus vots al PSOE, i al sr. Rubalcaba [coneixedor de primera mà del GAL]. Encara que ja no m’estranyaria res (en realitat, el joc que ha fet en tota la història postfranquista el PSUC i els seus hereus, ha estat donar suport acritic a les polítiques del PSOE). Respecte a la frase de “Qui defensarà els teus drets?” en boca del polític de CCOO, doncs pel que fa a la meva experiència li puc ben dir que quan vaig necessitar suport o consell sindical, ni CCOO ni UGT van fer res (es trobaven lligats de mans i peus davant el poder polític i econòmic). La resposta és ben fàcil, senyor polític de CCOO: els propis drets s’els defensa un mateix (amb tot l’ajut mutu que es vulgui, però primer de tot ha de ser un mateix qui es mulli).
Amb tots els respectes, li he de dir que les retallades a la sanitat i a educació van començar amb el tripartit (PSOE-PSC + ERC + ICV-EuA) a la Generalitat. Qui ho negui, o està mancat de memòria o és ignorant de fets objectius. Prefereixo pensar això que una altra cosa.
Un parell de coses pels publicitaris: Desitgo que la “octava acció per canviar-ho tot” no sia donar els seus vots al PSOE, i al sr. Rubalcaba [coneixedor de primera mà del GAL]. Encara que ja no m’estranyaria res (en realitat, el joc que ha fet en tota la història postfranquista el PSUC i els seus hereus, ha estat donar suport acritic a les polítiques del PSOE).
Respecte a la frase de “Qui defensarà els teus drets?” en boca del polític de CCOO, doncs pel que fa a la meva experiència li puc ben dir que quan vaig necessitar suport o consell sindical, ni CCOO ni UGT van fer res (es trobaven lligats de mans i peus davant el poder polític i econòmic). La resposta és ben fàcil, senyor polític de CCOO: els propis drets s’els defensa un mateix (amb tot l’ajut mutu que es vulgui, però primer de tot ha de ser un mateix qui es mulli).
Atentament