Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

25N: la lluita contra la violència contra les dones reclama mesures més efectives i dades més completes

Avui, en el Dia Internacional contra la violència contra les dones, reitero la crida que fem cada dia, des de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat del Parlament Europeu, per tal que s’adoptin posicionaments clars i inequívocs per fer front a l’alarmant situació social que s’està veient agreujada per les conseqüències de la crisi, la qual afecta de manera especial les dones.

En concret, sempre han apostat per una Directiva per eradicar la violència contra les dones i establir un marc comú que asseguri mecanismes de prevenció i reparació, juntament amb formació i educació als professionals que intervenen des dels diferents àmbits jurídic, sanitari, educatiu, etc. i a les escoles.

És intolerable que en temps de crisi, ens oblidem d’un dret fonamental com és el de viure una vida lliure de violència i cal que prenem mesures urgents per fer front a aquesta xacra social de manera urgent més quan la situació de crisi està donant lloc a aquestes situacions de major risc.

En dis com avui hem de posar de relleu la insatisfacció de la societat amb aquests crims, però més enllà del discurs d’un dia, cal ser conscients que el nostre compromís ha de ser el de construir l’Europa dels pobles preocupant-nos per les persones, les dones i la infància que pateixen encara aquesta xacra social que provoca aquesta cultura patriarcal i el silenci còmplice de les institucions.

Un dels temes que es podria resoldre de manera inmediata, per exemple, té a veure amb resoldre el problema que suposa no comptar amb la informació adequada.

Això és, segons les dades, des de començament d’any, 44 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles a l’estat espanyol. Es tractaria de la menor xifra des que es va començar a comptabilitzar el 2004, arran de la llei integral contra la violència de gènere. Les estadístiques també mostren un descens de les denúncies d’un 9,6 % en els últims cinc anys, que han viscut una disminució contínua des de 2008. En conseqüència, haurien disminuït les mesures cautelars imposades pels jutjats de violència de gènere. Per exemple, les 7.750 ordres de protecció acordades en el primer trimestre de 2012 s’han quedat en 4.583 en el mateix període d’aquest any, fet que suposa un descens de gairebé el 40%.

No obstant això, aquestes dades, aparentment positives, amaguen una realitat especialment crua, i que no té res a veure amb els veritables problemes que cal afrontar. Cal insistir en el fet que és precisament en moments de crisi, com l’actual, quan aquestes situacions de violència augmenten i disminueixen els recursos de les víctimes per fer front a elles.

En altres paraules, les dades a Espanya mostren un fals progrés, i posen de manifest que augmentant la borsa oculta de maltractament.

El nombre de víctimes mortals que havia denunciat els seus agressors ha baixat del 30 % el 2010 fins al 18,2% en el que portem de 2013.

A la UE, tot i la manca de dades estadístiques comparables, s’estima que es calcula que entre un 20 i un 25% de dones han patit maltractaments físics almenys una vegada al llarg de la seva vida adulta i més d’una de cada deu va patir violència sexual amb ús de la força. Les investigacions també mostren que el 26% de nens i nenes han patit violència física

El Parlament Europeu ja va alertar de les dures conseqüències que estan tenint per a les dones els efectes de la crisi (2009/2204 (INI) , 2012/2301 (INI), augmentant així la violència econòmica, la feminització de la pobresa, i limitant les possibilitats de sortir de les violències que pateixen mentre aquestes s’intensifiquen.

Urgeix donar una resposta adequada a aquests tragèdies per tal d’evitar i eliminar la violència de les vides de les persones i per això és necessari comptar amb dades recollides sistemàticament i comparables entre estats membre.

És per això que he instat la Comissió Europea a reaccionar davant aquesta greu falta d’informació, instant-la a que prengui les mesures oportunes per resoldre la situació per a l’any 2014, via una bateria de preguntes parlamentàries.

Font foto: Dones amb Iniciativa


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Feminicidis i violència masclista per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent