SERRALLONGA

Enguany,  han atorgat una de les Creus de Sant Jordi a la Societat Coral l’Esperança d’Arenys de Mar.
I aquesta entitat, potser molta gent no ho sap, pot explicar, ella sola, la història d’un temps i d’un país i de com, sempre i en tot moment, la societat civil  ha sabut estar a l’alçada dels  moments que ens toca viure:
Era 1861 quan dos amics arenyencs en Marti Pons i Llobet i l’Andreu Arnau, dos músics (d’instruments) la feien petar tot anant a “tocar ratlla” . I xerrant,  xerrant s’adonen que si bé Arenys te orquestres, no te cap grup coral, i pensen que a Arenys potser li caldria una agrupació coral, tot emmirallant-se en el moviment creat per en Clavé.
I mireu que és cas, posen fil a l’agulla i van a veure el propi Clavé,  qui els facilita el primer director de la Coral i ja teniu que a Arenys,  comptem amb una agrupació Coral de primer ordre…..
I faltava el nom…. i fins i tot el nom te la seva grandiositat….
No oblidem que l’època en que es crea la Coral, el país estava revoltat i el “maquinisme” (la automatització de les fàbriques- les barres de politges-)  fa estralls en la classe obrera…. Un neguit veure com les grans fàbriques van foragitant a grapats els obrers dels centres de treball, (les barres de politges eliminen les cadenes humanes de treball.. )
 Les bullangues i rebomboris, la crema de fàbriques i convents i les morts i assassinats estan a l’ordre del dia. Veieu aquest apunt del balcó de la Delegació del govern condemnat perquè,  des del qual,  varen matar el general Bassa i tot seguit, “la xusma” va a cremar la fàbrica de la Bonaplata, al capdevall de la rambla barcelonina.
I és en aquesta tessitura que a Arenys , es creu que no cal posar cap dels noms que es proposaven per a la Coral:  ” la Lira d’Arenys” ni “La Violeta” sino que el bategen com a “Coral l’Esperança” que segons ells “significava moltes i molt bones coses” Una esperança davant d’un futur molt i molt negre…. A Arenys cridàvem el bon temps, no la maltempsada.
I és a partir d’aquí que a l’any 1928, per 10.000′- Pessetes,  la Coral va comprar el solar del teatre que  llueix avui,  a l’Ajuntament d’Arenys, tot i posant, però, algunes condicions:
.- No es pot hipotecar el local,
.- Si es vol vendre primer ha de ser el propi Ajuntament 
.- Si es disol la societat l’edifici passa a l’Ajuntament
.- S’ha de vetllar pel teló i
.- l’Ajuntament es reserva unes entrades per a cada funció.

I és així que, els socis de la Coral, davant del fet de ser propietaris del local, apliquen la figura coneguda com “el jorn de Vila” i d’aquesta manera els ferrers, els fusters, el calafats, els mestres d’aixa,  els mariners, els paletes i mestres d’obres i tots els altres socis,posant bona voluntat….. , posen mans a la feina i arrangen un teatre prou agençat per tal que serveixi per a gaudi de la vila i els vilatans, el Teatre Principal.
I passa el temps i la societat te els seus neguits, però sempre retorna, i amb l’empenta del teatre, que s’afegeix al cant Coral,  posa en marxa un gran projecte….
Fins  que a 1999, algú emet i presenta un informe que el teatre te certes patologies a l’estructura que el fan perillós.
La societat no pot fer front a la despesa que representaria arranjar les patologies i aquí comença la segona vida del Coro.
Ressorgeix com un au fènix de les seves pròpies cendres i amb dos noms propis que encapçalen la revifalla:
.- el President Julià Rebollo i
.- el president del grup de Teatre en Jordi Pons-Ribot que  engresquen la societat i el propi Ajuntament i uns anys més tard, en un exercici de generositat,  és dóna el teatre a l’Ajuntament però amb la condició que sigui l’Ajuntament que faci les obres necessàries i l’arrangi per a que continuï servint per a gaudi de l’esperit dels arenyencs…..
Fixeu-vos:
S’ha sabut interpretar els temps per tal que el teatre  i la Coral facin la seva funció: un lloc on la cultura presideix tots els actes…… ( I dit sigui de passada, encara cal acabar)

Un exemple a seguir….
I no es debades que ara i aquí la Generalitat s’ha recordat de donar al Coro  La creu de Sant Jordi….
I nosaltres, agraïts per la Creu, però sobretot,  per comprovar que hem  tingut gent que han  interpretat, en tot temps, els signes de la vida i de la Vila….
Amen.