SERRALLONGA

De tot el que he conegut de Serrallonga, hi ha coses que deuen ser verídiques, coses inventades i a voltes, algunes aproximacions poc curoses….
Però de llegendes, pròpiament dites, o sigui d’històries que pretenen  moralitzar i treure una lliçó de la contalla… només en conec una:
la llegenda de Can Serrallonga….
Temps era temps un pare, nomenat Serrallonga va tenir tres fills… de grandets els va aviar a córrer mon i a guanyar-se la vida… sense oblidar de l’educació cristiana que havien rebut, i els pregà que allà on formessin una família que aixequessin una casa i a la casa hi erigissin una capella o església…
El fill gran ho fa per goig del pare…
El fill petit també basteix una esglesiola…
Però ai las! que el petit, en Joan, no construeix cap capella tot aprofitant l’espai de l’esglesia per a magatzem de blat.
I el pare en saber-ho maleeix la nissaga d’en Joan tot dient-li que els descendents que tingui seran maleïts… gent de mal viure, saltamarges i bandolers…
I tal dit , tal fet…
Apali, si voleu escoltar la llegenda , cliqueu aquí o al dessota…