SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

SERRALLONGA PRIMERA IMPRESSIÓ

(Foto: cementiri de la Costa del Montseny)
Acabo de veure el primer capítol de Serrallonga.
Impacta. Una superproducció que pot ser vista amb molt d’interés. La música embolcalla una bona fotografia. El bosc (no se copsar el Montseny, però si que hi veiem les Guilleries). Però el bosc és impactant, els que coneixem un xic les contrades, ens hem trobat a casa. I la pel.licula enganxa, la vas seguint molt bé. La història, com ja sabiem, no hi surt gaire. Constato però un comentari que em feu l’Esteve Rovira: la Margarida és retratada com la dona forta… bé, jo diria que molt bé.
Però més endavant ja farem una critica més distanciada.
Un detall: M’ha agradat que fessin sortir també en Rocaguinarda…. Ja se que els que l’heu vista, no heu pas vist ni sentit cap referència a n’En Perot Rocaguinarda, però era present , ben present. L’han ben retratat. M’explico:

Rocaguinarda, el bandoler que precedeix Serrallonga. El més famós, el que surt al Quixot, el que guia Cervantes per Barcelona, el que, aprofitant una esbiaixada resolució del Virrei Sentís, deixa el bandolerisme i es passa al bàndol del Rei. Se li perdona la vida i va servir al rei a Napols…. Us sona que l’Antic fa aquest viatge… denuncia a n’en Serrallonga, és conquerit pel Rei, s’en va a Italia i torna rediviu per perseguir Serrallonga… Ai! La història!!.

Una apreciació meva: Va de noms: Fixeu-vos amb la sonoritat de ROCAGUINARDA. SERRALLONGA. Pronuncieu-los poc a poc, paladejant els mots: quina sonoritat més bonica…. Rocaguinarda però, no el podem posar com exemple de res (en tot cas de traició). A Serrallonga sí: el podem posar com a banda sonora de les nostres vides, d’orgull, de passió, de rauxa, de… . Davant d’aquesta sonoritat, els Margarit, Tocason, Trucafort, el Fadrí, el Negre, el Guerxo… no hi tenen res a fer.
Ai ! com deia l’Unamuno : A los catalanes os pierde la estética!!
En fi, ja continuarem…
Ah! I el gran poeta del barroc Vicent Garcia, lo Rector de Vallfogona fa una quarteta a n’en Rocaguinarda:

Quan baixes de muntanya, valent Roca,
com si una roca del Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara,
que per a tu sa fúria tota és poca.


  1. Era d’esperar que la sèrie trontollaria per la banda de la història i se sotmetria a la llegenda, i així ha estat. Als pocs minuts de començar, la tomba de la mare amb noms i cognoms ja delata que els autors han vist moltes pel·lícules… de l’oest! Després, edificis amb decoració del s. XVIII (Palau Moja) per a situar-hi una acció d’un segle abans. Però el que no m’esperava -atesa l’abundància de mitjans- que fos tan poc curosa des del punt de vista de realització. Interminables cavalcades per a “omplir”, fotografia premeditadament feréstega (pobres Guilleries i la seva gent, si viuen en aquesta tenebra permanent), vestuari, atrezzo i maquillatge propis dels Pastorets (perruca del Manel Barceló absolutament ridícula, condecoració que posa el virrei a l’Antic, determinades armes, etc.). Ah, i els intèrprets. És que és impossible trobar a Catalunya actors que sàpiguen dir un text i que no parlin “xava”? Dedididament no sabem/podem per pel·lícules històriques: recordeu l’Arnau o el príncep de Viana?, doncs el mateix. Hauríem d’aprendre del cinema anglès.

  2. Doncs mira, jo vaig mirar un tros i mentre mirava les imatges del paisatge i serralada catalana, pensava:
    ‘Punyeta, les Guilleries són  les millors’

    Però en Serrallonga no em va agradar, han buscat una cosa massa física (guapo, catxes, mirada profunda amagada sota el mocador…). Pel que fa a la història, a mi que m’ho expliqui (tants cops com sigui possible) en Ramon, ho fa mil vegades millor, la imaginació es dispara, et calçes les xiruques i cap al Montseny que hi falta gent!!

    Salut i memòria

Respon a Lletraferit Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.