SERRALLONGA

I avui seixanta-quatre, amb la plenitud d’anar fent anys i esguardant l’esperança que ens va encalçant, o que nosaltres l’anem intentant no perdre…
Camí amunt, embolcallat pels faigs tardorencs, les ombres dels quals van fresant un camí que, sempre, sempre, ha de pujar, cap al cim, intentant retrobar el propi jo, però venint de la vall, on, sempre, sempre, ens acompanyen els estimats, els qui et fan costat, encara que tu no en sàpigues gaire , de fer-los-hi costat….
 
I amb tots i amb el polsim d’alegria de saber que el futur serà nostre, si el present som capaços de viure’l en plenitud.

I des d’aquí deixeu que em recordi, ara i sempre dels meus estimats…. i al capçal de tots, la X. amb qui un dia varem començar un camí, amb una frase de Ramon Llull …

Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge.

I el camí encara el volem fer, sempre, sempre, junts….