SERRALLONGA

Foto: Sant Brici de Tours, deixeble de Sant Martí, fent la benedicció solemne.

Veureu quines coses poden passar:
Servidor, a l’obra de Laura a la ciutat dels Sants fa de Canonge Grau, que, com a bon canonge, en un moment determinat haig de fer el signe de la creu a l’enterrament de Madrona.
I com que tot cal assajar-ho, la meva dona, molt amatent, ha cercat als llibres, com cal fer el signe de la creu en benedicció. O sigui, com cal posar els dits de la ma dreta: el polze un mica tombat cap dins, l’anular i el  xic també… en fí, ben detallat perquè faci un canonge com Déu mana.
Migdia de divendres: anem a dinar a un restaurant ple de gom a gom, les taules es toquen, la conversa amb la Xon,  agradable, surt el tema del signe de la creu i em demana que li representi el signe,  per veure si la solemnitat és la oportuna. Aïllats de l’entorn i entotsolats amb la nostra deria, no em costa gens, alço la ma dreta i de forma solemne faig el signe de la creu:

DR. GRAU:  Réquiem aeternam dona eis, Dómine.
–    Et lux perpétua lúceat ei.
DR. GRAU:  Requiéscat in pace.
–  Amen.

Quan la Xon anava a comentar  el gest, veiem que l’entorn s’ha quedat mirant-nos, ve la cambrera i em troba amb la ma alçada beneint la meva dona, o el que pot semblar pitjor fent-li un signe comminant-la a que prendrà un mal irreparable. Potser una amenaça….

I feina rai per explicar que no. Que el que fem és teatre…

Home, ja s’entén, no és gaire normal que en un restaurant concorregut, algú alci la ma:  Requiem aeternam….

En fi, coses de teatre.