QUI T’HA PLANTADA ACI A LA VORA D’UN PASSEIG……
“Filla de les muntanyes, qui t’ha plantada ací a la vora d’un passeig i enmig l’eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins prop de la mar.
La Providència t’ha deixada enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com els empresaires de les vies fèrries deixen un montorull de terra de cada desmont, com a testimoni de la feinada feta que diu als viatgers: “mirau on érem i on som”.
Mes, no t’enyores aquí tota sola? No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d’ací a l’altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t’escanyoleix i et deshonra?
Mira, Cinto! Doncs no, no s’enyora tota sola! perquè un dia val una vida, perquè un jorn val un poble…. i l’alzina, la teva alzina, avui ha estat testimoni mut d’un esclat de joia…. Qui t’ho havia de dir, Cinto, Cintet, quan tu estaves en ensulsiada plena, foragitat de l’erm, foragitat de la casa del Marqués, quan l’església t’havia bescantat, només trobaves consol, parlant-li a la vella alzina retorçada, entortolligada a les planúries barcelonines…..
Doncs avui tens la resposta:
Encara que potser ningú no t’ha reconegut com a alzina imponent, encara que tothom et passava pel costat sense ni tan sols mirar-te. Ni et veia, ni sabía de la teva frescor, del teu sofriment, del que tu has representat per la nostra història….
Però avui tots hem passat per la teva vora….
Benaurada alzina de Mn Cinto:
Quin goig veure tot un poble, que, potser sense saber-ho ha renovellat la història: La lluita constant, la lluita perenne…. la representaves tu, alterosa en un Passeig de Gràcia ple de gent….
Fins i tot el vailet de la foto, a coll del seu pare…..
Potser el seu pare llegirà aquest post i li ensenyarà que avui, potser només avui, ha passat a coll del seu pare per dessota la història que ens aixopluga a tots.
Avui, jo hi he passat amb la meva filla! I he tingut un goig immens de lligar els Verdaguer a nissaga plena!!
Apali! Vencerem!!!!!