PERE DOTRES…..ALS SEUS PEUS SENYORES I SENYORS!!!
Marenyencs i marenyenques, amics, coneguts i saludats….. perdonin si em presento, sóc en Pere Dotres. A vostès el meu nom no els deu dir res, però sóc el secretari del Mareny… No s’enfarfeguin, no em poden conèixer, les meves cendres reposen al clos del cementiri del Mareny, al segon dels esgraons. No he arribat a dalt del cimbell on hi ha els homes grans, els excelsos. De ben segur que allí hi deuen haver l’Alcalde Massana i el noi Crostes, en Jaurés…
Si, i ara, mireu quins fats divins m’han vingut a destorbar, quan de primer el lletraferit Ferran de Pol em va despertar del son dels justos i ja em va treure a una novel.la… Quin cas! : treure’m a una novel.la, quan jo maldava per passar desapercebut pels segles dels segles… a mí la única cosa que m’abellia era poder predicar la história del Mareny:
-Que si el veler Virgen del Mar va celebrar cent anys de vida, que si enllustrava als passavolants que venien a la vila de les setciències i els etzibava una ressenya oral de la rierada:
-“Sentin la forta bravada de la terra mullada… més que aigua, sembla una torrentada de llotim espés que vertiginosament davalla pel fort desnivell… veuen, el corrent s’infla, puja, es cargola en dos o tres bots que s’encabriten en una rabiosa muntanya d’espuma bruta….“
Aquí jo era feliç, recordant el nostre passat, descrivint el nostre present, mostrant la rierada en tot el seu esplendor… el demés ja els ho regalo…
I ara, aquest xicot de can Pons em torna a treure de l’armari i m’enfila dalt de l’escenari perquè reciti paraules i fets que ja tenia sabuts i oblidats….
Ai! si jo expliqués qui era el noi Crostes, i el vailet del metge Coll, i les cuites de l’alcalde Massana que vol ser diputat, i la pobra Carminya la dida gallega a punt de ser munyida…. I la història dels Crostes que van arruinar la meva nissaga… I el pobre València que va ser qui va construir, de veres, de veres, el port de refugi… I també els podria explicar qui va llogar uns pistolers perque fessin feina bruta..I si em passés pel magí explicar els pistrincs del Senyor Pascual, o els fogots de l’Angelina, la seva Senyora……..
Però oi que em comprenen que ara no els vingui a destorbar amb històries del Capità Aranya??…..
Però que carall! Si ho volen saber doncs només han de fer que passar per caixa, pagar l’entrada i venir al teatre Principal del carrer de l’Església del Mareny i podran veure un tros de la història del Mareny i el Muntreny els dies 28, 29 de gener i 4 i 5 de febrer d’aquest any del Senyor de 2012…
Ah! i pensin que “quod natura non dat, salmantica non praestat“….
I si amb l’obra no han acabat d’entendre el Mareny, tindré el gust i el goig, el dia 19 de Febrer d’aconduir-los en una passejada tranquila pels encontorns del Mareny i del Muntreny!.
Ita diis placuit.!! O sigui, que els Déus ho deuen haver volgut així.
I si encara en volen saber una mica, entrellunquin els escrits que ja hi ha penjats en aquesta màquina infernal!!!
Als seus peus, senyores i senyors!!
La funció és a punt de començar!!