SERRALLONGA

Si us abelleix, avui explico una contalla recollida per en Valeri Serra Boldú. No està ubicada a cap geografia i a primera vista pot semblar un xic desfasada. Potser si, però és el reflex del món quan cal fer justícia per nivellar els estatus. A una xicota  decidida, xamosa, desperta i agradívola li cal un marit amb les mateixes virtuts, o potser ho podem nivellar a base de aparellar una noia d’aitals virtuts amb algú poc menys que un totxo…. O potser cal fer-ho a l’inrevés… Escolteu-ho vosaltres mateixos clicant aquí. .
Apali!!

El conte de les tafaneres del Montseny “el qüento de les tafaneres del Montseny” , que Apel.les Mestres va recollir al seu llibre llegendes i tradicions del Motseny i que va guanyar el segon concurs del “Llegendari Popular Català” l’any 1927 i que es publicà l’any 1933.
Veureu la frescor del conte, on unes tafaneres veuen entrar el mossèn del poble a la casa del traginer que, mireu que és cas, s’ha hagut d’absentar per raons de feina i a casa queda només la “traginera”
Un cop les palatreques veuen entrar el rector a casa del traginer, on saben que només hi ha la “traginera”, es planten al davant de la casa per veure la cara de babau que farà el Mossèn quan hagin de sortir…. El que elles no compten és que algú es més espabilitat que totes elles plegades…
Apali, si el voleu escoltar cliqueu al “qüentu de les tafaneres”.

I aquí veieu l’equip que hem gravat el reportatge que us enganxo a continuació.
Aquesta prova la faig molts dies després de publicar aquest apunt.
A veure si se col.locar el video de youtube.
Apali, si voleu seguir el reportatge, veieu-lo:

Us heu preguntat mai perquè la mar és salada? perquè el gust de la mar no és dolç com un caramel ensucrat o com un torró de Nadal?
Doncs tot te la seva explicació, i si no, veieu com s’explica aquest misteri de la naturalesa, contat per la nostra llegendària forma de donar raó i explicació als misteris més pregons!!
Ep!, però només és una contalla, eh!, o potser no, potser és una veritat mai explicada pels científics!!
Apali, cliqueu aquí i en podeu escoltar la contalla de la mar salada.

Aquests dies tan volgudament casolans, donen molt de sí. Un passeig pel petit jardí, cuidat per les mans amoroses de la Xon, la meva dona, us descobreix les sabatetes d’Arenys. Una flor magnífica que no esclata, com totes les altres, en primavera, sinó que, al contrari, surt a la fredor/escalfor del Nadal: és l’orquídia que es diu sabateta d’Arenys… o és que ningú us ha dit que nosaltres, els arenyencs, pertanyem a una república federal independent que, fins i tot en les flors, s’ens ha de notar que som com tothom poc més poc menys, però se’ns coneix que som d’Arenys…..

I avui, dia de Nadal, a Com Radio, al programa conduït per En Josep Mª Cano “el dia de Nadal”, hem tingut una xerrada distesa amb l’Esteve Rovira, director de la pelicula televisiva Serrallonga, amb en Lluis Burillo, coautor del llibre “Serrallonga, el bandolers, les seves dones i la justícia” i qui us escriu Ramon Verdaguer. El tema, el podeu endevinar fàcilment. Serrallonga i el seu entorn. Ens ho hem passat molt bé, i crec que hem passat revista a la figura polièdrica del bandolerot i sobretot l’heroïna: la Margarida, la seva dona: la pròpia.
Apali si voleu escoltar la xerrada, cliqueu aquí.
Ah! I BON NADAL A TOTHOM.! I que el tió us hagi estat propici i us hagi dut tota la il.lusió del món.

Lluny enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no te mai tornada”.

I que cada any de cada any, poguem retrobar la infantesa perduda a la cleda del pessebre…
BON NADAL!

Us fa una contalla del Pirineu d’Espot?.
Quan no plou, s’ha de fer de tot, fins i tot jaculatòries a la Verge de Montserrat.
Però com que temps era temps, les jaculatòries es feien sempre al Sant
que teníem més proper i les feia la gent creguda i creient i se les
empescava totes per tal que els seus precs arribessin a Nostramo qui,
sempre, sempre, s’els escoltava i acabava plovent.
És clar que ara i massa sovint, es demana que plogui sense solta ni volta i … ja se sap: els brams d’ase no arriben al cel.
Apali, si voleu, podeu escoltar aquesta contalla de jaculatòries a Sant Maurici perquè faci la mercè de fer baixar l’aigua justa.

Avui us acompanyo una contalla del Pirineu. Son contalles d’humor, possiblement de l’humor més net, d’aquell que hom es fot d’ell mateix, de l’humor per l’humor, on el protagonista es riu d’ell mateix i fa una semblança dels seus coetanis: tafaneres, palatreques, buscabregues, mirar de saber-ho tot del veí, però de forma gratuïta, només del saber pel saber i després bescantar-lo cosa de no dir…. Apali, premeu aquí si voleu escoltar la contalla del ruc d’en Perico.