MATINS D’HIVERN PROP DEL MAR

A les hores petites, a marina, podeu entrellucar una part dels regals que ens oferix la nostra vida.
Una part que tenim oblidada.
El neguit diari ens agombola de tal manera, que perdem el nord i ens oblidem de les petites coses plaents que ens envolten, talment com si, a cada instant, ens regalessin uns polsim de vida que, nosaltres capcots, preocupats i atuïts pel diari tràfec de neguits, deixem passar, com si el regal no ens el fessin a la nostra ànima, talment com si el regal fos una forma baldera i gratuïta de perdre el temps.
I no! el temps és nostre, la vida és nostra, i els regals els hem de saber fruir.
La natura, la família, la parella i els amics ens sorprenen cada dia de cada dia…. Sempre, sempre. Si tenim el cor obert i l’esperit amatent, podem gaudir dels petits tresors de les coses petites.
Mireu que és cas, ara que acaben aquests dies en que necessàriament, la societat vol que estiguem sempre contents, només cal que aturem el nostre devenir temporal i gaudim de la petita bellesa del mar que, mansament, se’ns prostra als nostres peus, talment com si digués:
Un nou dia clar està començant i tu, com sempre, distret, el deixes passar tot mirant cap a una altra banda!
Si voleu, cliqueu per veure les fotos d’un matí d’hivern prop del mar.
·frescoral
·entrellucar
·agombola
·polsim
·cap còt
·atuïts
·tràfec
·fruïr
i expressions com………”mireu que és cas…!..”
i més i més.
Ah! i m’ agrada com ens despertes al darrer paràgraf, al més bon estil Anton Carrera o Alvar Valls.