SERRALLONGA

Avui,  que us sembla si us explico una expressió de castellà antic….
Veureu que el castellà ben entès i ben parlat , també ens pot enllustrar per saber com es desenvolupen els nostres veïns, encara que, com veureu, no ho saben tot de la seva llengua.
Us fa que veiem una frase molt estesa i que quasi ningú li dóna un sentit que no te…..
Per endavant una explicació personal:

Un dia, abans de començar un judici, em ve de gust dir-li a un jutge un xic fatxenda i cregut, i que era qui en sabia més de tots:
–Senyor jutge, avui haurà de dictar una sentència “por uebos” .
Ell que fa:
–Mire, porque le tengo aprecio, porque si no, ahora mismo le amonestaba por escrito!.
– I quin és el motiu de la meva falta i/o del meu desvergonyiment, que pregunto jo.
– Hombre, por hablar de forma tan soez en la sala de vistas, aunque sea antes de un juicio.
– Home, mira, que a mi em sembla que parlo amb un castellà prou curós, assenyat i volgudament pulcre….
– No me joda, eh!!
I com que servidor anava preparat li poso al damunt de la taula, part del diccionari de la Real Academia Española ….
Ell que es mira els papers i fa:
– Bueno, pero  que sea la ultima vez:

I els papers deien:
 
   uebos.

(Del lat. ?pus, necesidad).

1. m. ant. Necesidad, cosa necesaria. Uebos me es. Uebos nos es. Uebos de lidiar.

“Y la famosa expresión “Manda Uebos” proviene del latín “mandat opus” (manda la necesidad o la necesidad obliga) que se usaba en el ámbito judicial para indicar que unas pruebas o argumentos eran tan contundentes que obligaban a ver los hechos de una determinada forma y actuar en consecuencia.”

Un consell: Si voleu fer el fatxenda i dir a algú: “Manda uebos” assegureu-vos de portar el diccionari de la Real Academia Española a la butxaca… No fora cas que us etzibéssin:

Mira que son maleducados estos catalanes…….

Mai se sap!