SERRALLONGA

Foto: La dama pàlida
de Barcelona.

Dijous,
convidat per la Maribel Illescas, eficient regidora de la Gent Gran d’Arenys de
Mar, amb en Joan Pons, varem fer tertúlia a l’Ateneu d’Arenys, amb un  nodrit auditori.

I allà vaig
exposar que Madame Bovary era d’Arenys de Mar. Alça Manela!

Doncs si.  Veient Carmen de Merimée al Liceu,  em va rondar pel cap que l’historiador
Josep Ma Pons i Guri, a l’any 1975 va publicar a Vida Parroquial,  que l’Sthendal i en Merimée havien
tingut una relació (no correcta, deia ell) amb la dona del nostre ínclit
arenyenc Josep Xifré. L’arenyenc més ric de la història del segle XIX.

I vaig
pensar… mira que si Carmen està inspirada amb la senyora Judith Downing (la
dona d’en Xifré)… I no vaig trobar res de res…: No podia ser d’altra
manera… la senyora Downing era una noieta fina americana i la Carmen de Merimée
era un terratrèmol amb faldilles.

Però mireu que és
cas!. Vaig trobar que de ben segur que Mme Bovary podia ser la Sra Xifré.

Veieu sinó el
passatge de Mm Bovary:

“Por la
diversidad de su humor, alternativamente místico o alegre, charlatán,
taciturno, exaltado o indolente, ella iba despertando en él mil deseos evocando
instintos o reminiscencias.Era la enamorada de todas las novelas, la heroína de
todos los dramas, la vaga «ella» de todos los libros de versos. Encontraba en
sus hombros el color ámbar de la Odalisca en el baño(1); tenía el largo corpiño
de las castellanas feudales; se parecía también a la Mujer pálida de
Barcelona(2), pero por encima de todo era un ángel.

I  al peu de pàgina el llibre indica:

(1. Es un cuadro muy
famoso del pintor francés Ingres (1780-1867). Sus retratos de mujer se
caracterizan por el color ámbar de su pintura.

2. Cuadro de Courbet
(1819-1877), pintor contemporáneo de Flaubert. Este cuadro fue pintado en Lyon
en 1854. Se llama también Retrato de una española. Figura en la portada de
Madame Bovary, ed. de Poche.)

I aquesta dama
pálida no era altra que la Sra Judith Downing, pintada per un despitat Gustave
Courbet que es va molestar d’alló més quan Merimée va riure d’ell quan va
pintar “Les banyistes”.

Davant de la
ofensa (i tota vegada que la venjança és un plat que es menja fred), en Courbet
va agafar un quadre que ja tenia pintat, li esborra la cara i li pinta la cara
de Mm Xifré. El quadre “retrato de mujer española”. Es un quadre
misteriós: la dama surt lletja, cosa de no dir, però te un cert misteri… El
quadre està al Museu de Filadelfia.

Flaubert coneix
el quadre i en ell s’inspira per a la creació del personatge de l’Emma, o sigui
Mme Bovary….

Un xic
complicat, però sembla realitat. Veieu l’article de Xabier Theros

I ja teniu com,
l’arenyenca consort de l’indiano Josep Xifré, inspirà la gran novela de
Flaubert….

Apali: Si
voleu, podeu escoltar la xerrada i en treieu conclusions….