LES ROSSOLES D’EN PUJOL, AL MONTSENY
I quin goig feia avui la nostra muntanya!!. Ens ha vingut a l’encalç ben polida, neta, endiumenjada, ha tret el colors de l’armari, ha debolit les males estrugances de la nostra quotidiana existència i ens ha col.locat al bell mig de la presència del transcendent. Avui, els que hem tingut el goig de compartir amistat i companyonia, ens hem sentit traslladats al més enllà dels colors, de les sentors, de les sensacions, de les mirades amples, de les mirades properes, on ens venien a veure les flors, els blauets, la farigola, el refilet de les bestioles boscanes… I a l’ensems hem pogut trepitjar un espai màgic al cor de la nostra màgica baluerna: Les rossoles, un espai erm, que en altra lloc desentonaria de la natura exuberant que ens sortia al camí, però que avui, ens feia de contrapunt a la nostra joia de conviure i viure a plena natura.
Ai las, que sadollats de colors, de flors i de força, hem tornat a la quotidina existència, a voltes, massa sovint, tenyida de dolor. Amén.
I si voleu entrellucar una petita mostra de la sortida, poseu clicar aquí.
Espectacular foto la del sol reflectinse als ninxols del cementiri de Sinera, sen’s dubte imposa, fa pensar. Que tindràn els cementiris que molts cops ens fan reflexionar sobre la vida, la mort, el temps, etc.?.