LES PERDIUS DEL RECTOR DE VALLFOGONA
IMATGE: El rector de Vallfogona al seu setial del frontispici de l’església a Vallfogona de Riucorb
I avui una del rector de Vallfogona.
De com l’escolanet, a manca de majordona, fa el dinar pel rector i pel rector d’una parròquia dels voltants…….
I mentre i tant les perdius van fent el seu xup xup a la cassola, per tastar si estaven bé de sal (només per tastar, eh!) pessiga una aleta…..mmmmmmm que bona…..
I torna a giravoltar les perdius, i per si de cas, tornem a tastar la menja….. mmmmmmmm boníssima…. i així, ara una pessigadeta, ara una altra, es queda sense una de les perdius….
Quan se n’adona del desficaci ja està el mal fet…. com li explica al rector i al seu amic que només hi ha una perdiu….
I s’inventa la facècia….. , se’n va directe al rector veí i li fa que el de Vallfogona, quan va a menjar les perdius , es posa a cridar , li queda la cara com un pigot i esmola l’eina de menjar… i això es el signe inequívoc que el rector està a punt de tallar les dues orelles del primer que te al costat….
I sí…. tal dit tal fet……..
Quan van arribar les perdius, el de Vallfogona fa el que l’escolanet ha informat al rector veí…..
I la por de perdre les orelles, el fa aixecar-se corrents i cames ajudeu-me…..
L’escolanet a soles amb el rector de Vallfogona li diu: Jo se perquè se’n va….
Ah, sí- li contesta el rector.
Doncs queda clar, se’n va perquè li ha birlat les dues perdius….
I veient-se perdut el rector surt de la finestra i li crida al veí que s’escapa….. Deixeu-me’n almenys unaaaaa……
Ni una ni cap, li respon el veí… posant-se les mans a les orelles per a vigilar que no li prenguin.
Es clar que l’escolanet es un engalipaire.
Un rector parla de perdius i l’altre d’orelles……
Resultat…. l’escolanet s’acaba cruspint les dues perdius…. i aquí pau i després gloria…. i laus Deo…..
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.