SERRALLONGA

La meva avia, de les frases fetes que deia, n’hi havia una que em cridava sempre l’atenció: 

– Jo no em vull morir fins que no vegi la setmana dels tres dijous….

Si,  ja se que en aquella época tots fèiem la cantarella de : “hay tres jueves que relucen mas que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión… “
Però no, ella volia veure la setmana dels tres dijous abans de morir… Pobre iaia Tereseta,  es va morir abans que, alguns espavilats,  ens col.loquessin una setmana de tres dijous entre cap i coll!.
Apa! jo ja se que la iaia, des del cel deu xalar de valent veient com ens trobem en aquest desficaci: avui dilluns, demà dijous, demà passat  dimecres, l’altre dijous…. i així fins a tres.
Ondia  Manela!! cosas veredes Sancho.
Ah! i sembla que la frase ve d’antic…
Rabelais en la seva obra Pantagruel donava una pista (un xic faceciosa i envitricollada….):

“”… Aquell any van ser descobertes les calendes en els breviaris dels grecs. Al mes de març no li va tocar res de la Quaresma, i el mig agost va caure en el mes de maig. El mes d’octubre, em sembla, o potser el de setembre (ho dic per no equivocar-me, perquè me’n vull guardar amb molta cura), va haver-hi aquella setmana, tan celebrada en els annals, que és anomenada la setmana dels tres dijous, perquè va haver-n’hi tres, a causa dels irregulars bissextils i perquè el sol va trontollar una mica cap a mà esquerra, la lluna va variar de curs més de cinc canes…””

Tot plegat, la frase només expressa allò que mai, cap èsser mortal, podrà veure complert. Com voleu un setmana de tres dijous… vinga, home, vinga!! ….
Però viure en un indret en el que et manen els altres, ja solen passar aquestes coses!!