SERRALLONGA

Em permetreu que avui us enllaci un joc de fotografies. A la manera que m’agrada fer-ho: de postals ja en podeu trobar a les botigues i fins i tot a internet. A mi m’agrada retratar instants, petits plaers perduts a la vorera dels viaranys, per gaudi del caminant que va a la recerca d’uns intants de bellesa, de vida, de plaer, de dolor, o en definitiva,  un instant fugisser a la nostra existència.
Avui els petits plaers a la Rioja, o si ho voleu més concret, els petits plaers per on hem passat per les planuries i valls de la Rioja. Valvanera, Santo Domingo de la Calzada (donde la gallina cantó después de asada), la vall del riu Oja, on hi ha Ojacastro el poble que també ens guarden Sant Zenon (aixó tocarà un alra dia) i al costat, Ezcaray,  un poblet encantador. Massa poblat (si és encantador la gent hi va i en gaudeix) i tot i ser ple d’estiuejants, és un gran plaer perdre’t pels seus carrers i…. perduts que ja esteu, podeu goitar la “argolla de los Fueros”: Fuetejada a la nostra pròpia història. Talment com si de la nostra anella que en vàrem fer de “pau i treva” i de l’espai que s’acollien a sagrat els malfactors… doncs a la vall d’Ojacastro també en van dictar resolució per acollir malfactors (i també malfactores.. fixeu-vos quina modernitat!) … però en el seu cas era perque les valls quedaven despoblades i és clar, encara que fos amb malfactors, podien repoblar la vall.. però en definitiva, també una anella permetia l’acolliment a sagrat i a no ser perseguit a la Vall d’Ojacastro, on, recordo, ens guarden també les reliquies de Sant Zenon.
Us enllaço el redactat del fuero i us en transcric una part: