LA PONA ORGULLOSA
La Pona i el marit
Quan nostramo i Sant Pere van baixar a la Terra, en una de les seves vingudes a la terra on volien comprovar com anaven els humans.
Tot baixant van creue que la millor manera de saber-ho seria anar a un poblet petit, millor a les afores del poblet on podrien trobar un vailet o vaileta, per veure com agençaven la seva vida.
Es va escaure que van anar a una casa allunyada dels pobles i van trucar. Els va sortir la Pona i els posà en antecedents que la seva vida era una porqueria.
Ells que li pregunten si li p0den alleugerir el neguit.
Ella fa que diu que sí,
– M’agradaria un ramat de xais.
Després del ramat els va demanar una casa, després molts diners i finalment volia un promès, però havia de ser un home ric i poderós. Nostramo i Sant Pere li porten un Alcalde molt acabalat !
I quan la tornen a veure , li pregunten:
— Què Pona, com anem? . Com va la vida Pona ? Ets feliç Pona ?.
I la Pona s’hi torn!
–Ja n’hi ha prou de Pona amunt i Pona avll , ara sóc rica ! . Ara sóc la
SENYORA PONA….
I tanmateix Nostramo i Sant Pere van estar pensant llarga estona, si li deixaven el que li havien donat, o , per mor de l’orgull, li prenien tot el que tenia….
Ah!
Si voleu escoltar el conte, podeu clicar aquí.