LA DONA QUE NO TROBAVA RES BEN FET DEL SEU MARIT
Pintures Negres de Goya: Dona.
Si en voleu escoltar una de prou xiroia i una certa mala “jeia”…
Temps era temps que allà a la muntanya hi havia un pobre músic que malvivia de les poques ballades a les que anava i de les que, encara més poques, l’acabaven pagant una miqueta.
I ve un dia que el músic és cridat per anar a fer un concert a un poble una mica allunyat. Ell que prepara els “trastiquets” i quan ja ho tenia tot a punt, la seva dona: cridanera, rondinaire i palatreca, li fa:
_ t’acompanyo……
Sempre, sempre li portava la contraria ….. i el pobre home ja veia quin ensurt que li acabaria resultant portar a la seva dona, doncs els que convidaven podien pensar que venien a aprofitar-se i menjar d’allò més..
Pel camí els passen les mil i una històries i la dona vinga a burxar… que si vols això, jo vull allò, que si tu vas per aquí, jo vull anar per allà…… i quan arriben a un pont sobre un riu molt cabalós, el marit li fa:
-No et belluguis que caurem tots dos al riu….
I ella vinga a bellugar-se , a moure’s….. fins que , finalment , la dona cau daltabaix del pont i la dona arrossegada per l’aigua , vinga avall!!!
El músic que en veure-la lliscar avall, baixa de la somera, i es posa a córrer cap amunt del riu.
Un pescador que ho veu, li crida l’atenció.
– Mestre que la dona es va ofegant riu avall.
– No es preocupi…. sempre m’ha portat la contraria, !!! Déu la perdonarà…..