SERRALLONGA

(ARTICLE APAREGUT A L’AGENDA D’ARENYS EL MES DE MAIG DE 2018)

El dia 18 de gener de 1599 i essent  el Marquès d’Aitona senyor natural dels dos Arenys, va  pronunciar la sentència de separació de les dues viles i amb paraules de Josep Maria Pons i Guri:

“… el marqués, després de fer avinent que, com a senyor natural de les dues universitats desitja (que els habitants de les dues universitats Sant Martí d’Arenys -Arenys de Munt- i Santa Maria d’Avall -Arenys de Mar-) estiguin en bona pau i quietud, tranquil·litat, amor i germanor, ha de lliurar aquells vassalls fidelíssims dels plets i controvèrsies que s’arrossegaven des de fa molts anys, tant a la Reial Audiència del Principat de Catalunya com en altres cúries civil i eclesiàstiques, i adverteix que obrarà, més que no pas pel rigor de la llei, com amical componedor i arbitrador, en força del compromís atorgat al seu favor” (1)

(paraules molt assenyades i amb llenguatge ponderat, equilibrat i  just i que avui, algunes patums justicieres han debolit)

I el Marquès desplega, a la sentència, tots els punts que els de Dalt i els de Baix han de complir. I  els insaculadors (els qui havien de triar els jurats i els consellers que havien de regir els destins de la incipient vila de baix) es van reunir a la casa del mestre d’aixa Joan Pasqual i Lleu (carrer d’Avall 7 avui Can Manel Torrents)  i decidiren que farien la tria de tres jurats i els consellers. I així el dia 3 de Maig de 1599, festa de la Santa Creu, es van reunir a la Plaça pública de Santa Maria d’Arenys de Mar, avui Plaça Flos i Calcat i varen escollir els jurats, els síndics i fins i tot el clavari tot extraient rodolins que prèviament s’havien col·locat dins un sac i que anava traient un noiet de vuit anyets… I també decidiren que, en recordança de la efemèrides, col·locarien, cada any, el símbol de la independència: Una bandereta amb els símbols de Sinera…

Tot això amb una gran multitud aplegada i els escollits foren  els tres Jurats Gabriel Lleu, Joan Pau Andreu i Umbert i Gabriel Borrell. I com a Clavari (tresorer) Joan Pasqual i Lleu i 27 Consellers encapçalats per Bertomeu Borrell. I tot seguit els càrrecs varen celebrar la primera sessió constituent  a la Torre del mar o Fortalesa, que servia de Casa de la Vila. I en aquell moment acordaren que la Bandereta  que avisava dels vents als pescadors i que hi havia penjada al cim de la Pietat, passés,  del blanc que lluïa fins aquell moment,  a tenir els símbols de la creu, l’aranyó i els xiprers i onegés tot l’any al cim del campanar i, des de llavors, cada any de cada any, el primer diumenge de maig la renovellem, en recordança de la nostra independència.

I a l’ensems també van  decidir que la Bandereta que havien confeccionat noies cosidores,  el dia de Dijous Sants es col·loqués, plegada, per a la seva benedicció   al peu del monument i després amb les processons pertinents, el dia de la Santa Creu (3 de maig)  es puja al cim del campanar tot substituint la de l’any passat. Actualment la cerimònia es duu a terme el primer diumenge de maig.

I la llegenda particular ens diu que les noies casadores que no tinguin promès, poden pujar al campanar i donar tres tombs a l’entorn del mateix campanar i si ho fan degudament, trobaran promès el proper any…

Doncs ja ho veieu : Els d’Arenys de Mar som independents des del 3 de maig de 1599… (dels d’Arenys de Munt, eh!)

• Les paraules en cursiva les he manllevades i també per a la informació d’aquest article m’he servit del llibre de Josep Maria Pons i Guri  “ Quan nasqué, s’emancipà i organitzà una Vila – Arenys de Mar, 1574-1720)” a qui reto, des d’aquí, sentit homenatge pel seu mestratge.