SERRALLONGA

Retrats de Xavier Salbanyà i de l’Ajuntament d’Arenys: La Mercè amb l’Alcaldessa Annabel Moreno.

Us transcric les meves paraules. I al dessota, l’àudio de les paraules en l’acte.

Estimada Mercè,

Benvolguts familiars, companys de la biblioteca, dilectes diletants representants de la Vila, amics, coneguts i saludats. Benvinguts tots.

– Mercè: Em permets que faci unes preguntes a aquests amics presents?

– Oi que vostès saben que la Mercè és persona assenyada, de tarannà pacífic i formes curoses?

– Mercè, aquests amics et coneixen, però no del tot, saben una part de tu, però no tota.

Que tu ets assenyada, pacífica, curosa, Oh i tant!! però també ets la rauxa, la passió i si convé,  la desmesura. Ai! si et veien en un partit de Basket de la teva (la nostra) Penya!!. I no va ser casualitat que un càmera de la televisió que ho retransmetia, durant un temps mort d’un partit de semifinals et va enxampar en actitud potent, vehement: poc assenyada, gens pacífica i potser també gens  curosa.

Aquest és el teu tarannà! Una dona total, una dona entera…. La dona forta de l’evangeli.

I és amb aquest tremp que vas venir a Arenys. I ara fa 43 anys que vas passar de ser badalonina, a ser una arenyenca que ha nascut a Badalona.

I vas venir entre nosaltres: vàreu venir amb en Quim a viure amb els arenyencs, i us vàreu casar a Arenys, en prova de bona arribada.

I a la biblioteca, que ja tenia un prestigi ben guanyat, vas passar a ser la capdavantera de la baluerna dels llibres.

I de seguida vas començar a endegar el camí per que la biblioteca, guardadora de lletres i llibres anés esdevenint una eina de fruir de les paraules…

I vas fer que les paraules,  s’anessin vessant pels carrers de Sinera.

Quan es va traslladar la biblioteca a can Juncosa, els llibres, les paraules, van sortir físicament al carrer i varen ser traslladats en cadena humana fins el nou espai.

I ja a Can Juncosa, vas potenciar el grup de lectura, conferències, l’hora del conte, trobades per parlar de tot, de cuina, de llibres, de filosofia, de fotografia, de poesia, de cates de vins, a fer-hi homenatges, …….

I llavors la biblioteca va anar esdevenint la casa de les PARAULES.

Espriu, el nostre poeta, de jove li van encarregar de fer algunes entrades d’una enciclopèdia en castellà, (Tiempos antiguos de Història General d’Alberto Castillo) i una de les entrades era Pàtria: I la va definir com la terra on hem vist la llum, dels nostres pares, però la veritable pàtria son les paraules que hem anat fent nostres i que ens han passat els pares: mar, terra,  aire, pietat, portals, rials, pols, pins vinyes, pàmpols, grèvol. ….

I també tu, com el poeta,  vas copsar aquest petit gran detall: la importància suprema  de les paraules,  i tu, també, com el poeta has viscut per  salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa…

I les paraules van prendre tot el seu sentit, quan, des de la biblioteca s’escampaven per tot Sinera…..

Però ai las!, que algunes paraules esdevenen, pel mal tracte dels humans, fugisseres… se’n van i sembla que no hi siguin, que desapareguin.

I jo de vegades he pensat que hi ha una paraula, un de les més belles de la nostra parla que la perdem, que és, potser massa sensible per viure al mon actual  i se’n va… i a voltes sembla que no hi sigui.  Moltes vegades miro el diccionari, per comprovar que encara hi sigui. I sí, hi és però cada vegada més feble.

I quan vam saber que et jubilaves, vaig pensar: mala negada!,  de ben segur que els arenyencs no trobarem la paraula. Potser ha fugit.

Però de cop se’m va fer la llum! Com pot haver desaparegut si la guardiana,  la mestressa  que porta el pòndol de casa on hi ha  les nostres paraules has estat tu!.

I el dia 12 d’agost ja vaig tenir clar que encara hi era quan a horafoscant t’esperàvem a la sortida de Can Juncosa amb alegroies i aplaudiments t’acomiadàvem, i quan avui,  “ ab tots los bons amics que et trobs en companyia”, confirmem que la paraula l’has guardada bé. I avui te la tornem, amb goig, amor i molta alegria:

Gràcies!

Moltes gràcies Mercè per la companyia, per la feina,  pel el teu bon tarannà i pel teu tremp.

I acabo:

Deixa’m, deixeu-me  dir ben fort també:

Gràcies Quim!

Si voleu escoltar aquest petit parlament , podeu clicar aquí.

I si en voleu veure més fotografies d’en Xavi Salbanyà, cliqueu aquí.