SERRALLONGA

I ahir, en la bona companyia d’una seixantena d’amics i coneguts, hem passejat pels portals de Sinera, cercant i escatint les lletres que els nostres (i alguns no tan nostres) poetes i escriptors ens han llegat.
Hem intentat trobar la última raó de l’orgull sinerenc. Aquest orgull de pertinença a banda armada, on les armes son les paraules, la bellesa i el seny (una mica de rauxa tampoc ens fa cap mal eh!).
Hem rigut junts i ens hem emocionat junts, llarga passejada des de la platja del Mareny fins al cementiri de Sinera, tot passejant per Rialda i fent tat a la Marina de Torrelles.
I a la fi, al cementiri, en una bona hora que enamorava, quan el sol es desava a l’armari de la mare Muntala, hem recordat una part del discurs final a la Primera Història d’Esther:

Vilatans,
patricis de Sinera: som a les acaballes de la faula. El sol s’ajoca enllà dels
turons del Mont-Alt, una ora suavíssima es desvetlla al Mal Temps i ens portarà
sentors de fonoll i de menta, l’aigua cau a primes gotes per la molsa del
safareig del tritó, ulls del vespre comencen a esguardar-nos.  Atorgueu-vos,
sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca
de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre
germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments
petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.”

I em cal agrair
a tothom que ha vingut per la seva amable companyia, però molt especialment a
la Isabel Roig, regidora de la cosa de la cultura d’Arenys que, amb el seu
saber fer, aconsegueix, en hores difícils, que no es perdi la claror de Sinera
dins la nostra cultura i que va acceptar presentar l’acte, fent-ho d’una manera
especialment brillant.  I a la Mercè
Sàbat que sap dir i llegir com ningú la nostra poesia.  I a la Mercè Cussó bibliotecària
excelsa i el nostre àngel de la guarda en temes literaris i a l’hora de
repartir amistat. I a l’Alcalde del Mareny, que ens ha acompanyat i facilitat
que a horafoscant poguéssim entrar al nostre cementiri de Sinera i també,
deixeu-m’ho dir,  a la meva dona,
que, a més a més de fer unes fotos magnífiques, em permet trobar el temps,
robant-li a ella, per a poder preparar aquestes xerrades. A tothom, moltes gràcies.

Ah! i si voleu escoltar la presentació, amb cançó inclosa,cliqueu: