HA MORT EN LABORDETA
Publicat el 19 de setembre de 2010 per ramonverdaguer
A mi, la cançó castellana m’ha quedat sempre molt lluny. No obstant sempre n’he seguit amb interés l’evolució. Curiosament va ser la cançó catalana qui va esperonar la cançó castellana. Quines coses!!
Així ho afirmaven els primers cantautors castellans: En Nino Sanchez, en Joaquin Diaz… i pocs més. Les seves cançons eren fluixetes.. però sonaven com les nostres catalanes.
Tot amb tot, hi ha hagut dos autors castellans que m’han interessat sempre: de primer en Paco Ibañez. Quina força expressiva la seva!… és un dels nostres cantant en castellà. I l’altre, un xic més lluny en Labordeta. Potser no tant per la seva acció musical , sinó per la seva actitud davant la vida: caminant empedreït, recercador de les arrels del seu poble, fuetejant la dreta amb el seu famós :” a la mierda!!” I sempre, sempre m’ha semblat molt autèntic.
Ara fa uns moments m’he assabentat de la seva mort.
Em sap greu.
Descansi en pau una persona autèntica, enfront de tanta i tanta mediocritat com hi ha avui en dia!!
Així ho afirmaven els primers cantautors castellans: En Nino Sanchez, en Joaquin Diaz… i pocs més. Les seves cançons eren fluixetes.. però sonaven com les nostres catalanes.
Tot amb tot, hi ha hagut dos autors castellans que m’han interessat sempre: de primer en Paco Ibañez. Quina força expressiva la seva!… és un dels nostres cantant en castellà. I l’altre, un xic més lluny en Labordeta. Potser no tant per la seva acció musical , sinó per la seva actitud davant la vida: caminant empedreït, recercador de les arrels del seu poble, fuetejant la dreta amb el seu famós :” a la mierda!!” I sempre, sempre m’ha semblat molt autèntic.
Ara fa uns moments m’he assabentat de la seva mort.
Em sap greu.
Descansi en pau una persona autèntica, enfront de tanta i tanta mediocritat com hi ha avui en dia!!
Publicat dins de TASTS DE VIDA | Deixa un comentari
de Tomàs Bosque, fill de la Codonyera, al Matarranya, també canta en català… vell lluitador per la llibertat com Labordeta i Ibàñez. Entre els seus poemes hi ha: i tu dius vell cantor, que el meu chapurreau d’Aragó, és clara llengua és català del bo? Sí, benvolgut senyor, veniu només al Guadalop, i els camperols d’allí, sens gaire esforç, us donaran una lliçó.
“Canta, compañero, canta, que aún hay mucho por cantar…”
S’ha mort un referent de tota una generació, un home integre, lúcid i d’esquerres, que no és poc.
Perquè se’n va la gent que val realment la pena i en canvi es queden tots aquells que ell va engegar a la merda…?
Per sempre, Labordeta!