SERRALLONGA

L’any 1969 vaig tenir el goig de guanyar el primer premi de la Cançó del Montalt….
Una experiència molt i molt plaent.
I fixeu-vos com ho fèiem:
El festival era per a principiants de la cançó. La votació era popular, o sigui, un espectador un vot… per tant, calia obtenir quants més vots millor i el que calia era, mirar que et votèssin a tu, i no als altres… Eh que era fàcil!
Doncs alguns ho feiem molt i molt malament:
Jo m’hi vaig presentar sol, amb la guitarra….
Però també en “Canito” un bon amic de Llavaneres es va presentar amb una cançó  meva….
I per a acabar-ho d’adobar, jo també em vaig presentar amb el meu germà cantant una cançó de folk….
Per tant, vaig dividir tots els vots i per tant, m’ho havia posat difícil per a guanyar….
Però els fats divins van fer que guanyés el festival.
El premi era anar a Radioscope de l’Escamilla, a Radio Barcelona.
I ja em teniu a mi, amb la guitarra cap a Radio Barcelona un matí concertat….
L’Escamilla no hi era…. no se que li devia haver passat….
Assajo una miqueta en un estudi al costat de l’estudi Toreski….
De cop, s’encen l’alçaveu de l’estudi on assajava i sento una veu greu, potent, brillant, plena….
.- I per a tots vostès el guanyador del Primer Premi de la Cançó del Montalt……
Entro a l’estudi Toreski i un noiet desnerit (un xic més gran que jo), secalló, amb una forra de cabells molt ben clenxinats,  em fa un gest que m’acosti, em pren de la ma, em planta davant del micròfon i, apali…. a cantar…
i una altra vegada més que em van convidar, també em va presentar en Constantino Romero…
Em va quedar gravada la veu (i de quina manera!!!) … i amb el temps sempre l’he reconeguda, encara que la seva figura,  com la de tots nosaltres, els anys l’han  anada  canviant .
Descansi en Pau!
Si voleu, podeu escoltar una tertulia una xic llarga dels organitzadors del festival de canço del montalt que va durar uns quants anys….