SERRALLONGA

Avui, si us sembla, us explico el significat d’estar a la lluna de València.
És prou  conegut que la frase en qüestió: estar a la lluna de València, es predica d’aquell qui està absent, que estar badant, que no sembla estar per la feina que li toca fer en el moment i està pensant en les musaranyes, o també d’aquell que se li han vist frustrades les esperances. (Segons el diccionari de la RAE:
 Quedarse a la  luna de Valencia.

1. loc. adv. coloq. Frustradas las esperanzas de lo que se deseaba o pretendía. Dejar, quedarse a la luna de Valencia.

Però en realitat és una expressió ben concreta, ben cuirosa:
En temps en que València tenia les muralles en ple rendiment, quan venia a entrada de fosc i el sol s’ajocava, procedien a tancar les portes de les muralles, i sembla que la darrera era la porta de Serrans.
Qui no arribava abans d’aquesta hora perquè estava badant, perquè se li havia girat feina a l’horta, perquè s’havia estat massa temps emperifollant-se per agradar al promés, o senzillament que se li havia fet tard…. trobava les portes de Serrans tancades i llavors: és clar, es quedava al portal, o sigui al ras, o sigui al dessota de la LLuna. I d’aquí l’expressió Estar a la lluna de València: Per tanoca, per no haver arribat a temps…. per haver badat…. apa! tancat al defora i a dormir al dessota de la LLuna!
I d’aquí els valencians que filen molt prim et diuen:
Una cosa és arribar tard i l’altra és fer tard.
Oi tant que son diferents:
Si hom arriba tard, pot trobar el menjar fred, i la gent ja no estar al voltant de la taula, però pots rescalfar el menjar i encara menjaràs.
Però si fas tard, llavors ja no pots ni fer el menjar, ni fer obrir la porta ni res: Has fet tard!
Oi que el llenguatge fila molt prim! doncs apali, ja en sabem una altra!