ESTANY DE SILS: L’ENTRADA A L’INFERN
De vegades ja passa. Per mor de temes professionals, qualque tarda et pots escapolir de la grisa monotonia del dia a dia.
Per feina has d’anar a algun lloc allunyat del diari atuïment del rosari dels dies, a voltes tots iguals.
I avui, de tornada de feina, he pogut entrellucar l’espai magnífic de la nostra contrada: L’estany de Sils.
En Pere Porter un pagés del XVII, de Tordera, baquetejat per la justícia, encapçalat pel cràpula notari Gelmar Bonsoms, va baixar a l’infern de la ma del mateix dimoni i l’entrada la va fer per Sils. La sortida per Morverdre a Castelló. I a l’infern hi va trobar tot de gent de la justícia i va poder passar comptes a tots els qui, d’alguna manera o altra, li havien fet la llesca en vida.
I d’aquesta bonica llegenda nostrada, n’han sortit dues expressions:
Les calderes d’En Pere Botero que veiem als pastorets no son d’altres que les calderes d’en Pere Porter, el pagés que va baixar a l’infern per veure com la gent de la justícia pagava els seus pecats penant per l’Infern.
I l’altra és la coneguda frase : Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos. També surt de la mateixa llegenda. Tots els advocats i procuradors mereixien les penes eternes de l’infern!!
Apali. Algun dia l’explicaré, però avui, entrelluqueu un espai magnífic que tenim molt a prop i que el diari neguit per assolir, de vegades, el no res, ens priva de poder-lo gaudir.