ÉS UNA DONA DEIXADA DE L’HOME …….
Per mor de feina, de vegades has d’allunyar-te del lloc on habitualment et mous…
Ja fa uns anys, vaig tenir un assumpte de muntanya, lluny del mar….
Era un tema un xic espinós, que involucrava uns quants veïns. I de sempre, els temes de veïns son plets molt punxeguts…. Es coneixen massa.
Es barregen fets concrets, però també rancúnies mal curades de qüestions anteriors, massa propers per no haver-hi hagut un xic d’amor i un molt d’odi, de baralles pels fills i de baralles pels sogres…. en fi, plets de mal lligar.
I en aquest tipus de desavinences, tothom ataca com pot….. si poguéssin, ens demanarien que anorreéssim el contrari.
I en aquest cas, en un moment d’indignació del meu client vers la veïna que el perjudicava, es posa seriós, congestiona el rostre i sense cap mirament, etziba:
– Però què vols?… si és una dona deixada de l’home!
La frase em va colpir…. no era un home deixat de la dona… això no podia ser de cap manera…. però per blasmar una pobra dona si que servia aquesta frase tan i tan crua, descarnada, masclista i de cop baix.
Era una dona deixada de l’home… La frase em va retrunyir al cervell molt de temps……
Vaig reconvenir el client, però crec que ni em va escoltar….
Per sort, no l’he tornat a sentir mai més…..