SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EN TONI CUCARELLA ENS ROBA LA BATALLA

Foto: Tomba de la rosa d’Arenys de Mar….

No! si això ja es veia a venir….
Varem començar per prostituir la tomba i ara, apa!!! Tothom s’hi veu en cor!!!
El títol avui el manllevo del mateix qui ens furta una part de nosaltres. El bloc d’en Toni Cucarella… es diu Toni Cucarella en roba de batalla”. Doncs apa! vols caldo! tres tasses!!
Home, que això no es fa.
Permeteu-me que m’expliqui:
Fa uns dies, amb la meva dona varem practicar un dels esports que més ens abelleix: Trapassejar per llibreries… I ara un llibre ara un altre, els passem per la mà, de  la mà al magí i quasi sempre del magí a la bossa.
I en aquesta feina tan agradívola: Voilà, quina fuetejada: Em trobo amb la tomba d’En Pasqual Sentís: la portada del llibre d’en Toni Cucarella l’Ultima Paraula, recentment reeditat per 3 i 4.  (Cliqueu i veieu-ne la foto i compareu-la amb la de l’Emilia Rovira de Preses que encapçala aquest post!!!!)
I mireu  quines coses: M’han prostituït la tomba, m’han tret a l’Emília amb les seves cuites, m’hi etziben un camàndula a la portada i no en tenen prou,  que a dins, ni citen d’on han tret el retrato!!!
No home no!!
Que això no es fa. Que aquesta tomba és un tresor  i massa preuat perquè ens el violi qualque indocumentat i el posi a la portada d’un llibre, sense citar d’on l’ha tret!.
Castigats sigueu a les penes eternes d’en Pere Botero!
Si voleu, cliqueu per veure les fotografies d’un cementiri que és una joia :
El de Sinera.
Si voleu, cliqueu un post antic on explico algunes dades. I per que en tingueu coneixement, us escric la llegenda resumida.

ADDENDA: LA LLEGENDA DE LA ROSA

La llegenda de la història de la rosa, fou tal que l’Emilia Rovira de Preses i en Rafael  Martinez Ortiz es varen enamorar quan aquest darrer, cubà, va venir a Catalunya per estudiar medicina i es va ostatjar a casa d’uns parents d’Arenys. Quan la carrera fou acabada, el pobre Rafael se’n retornà a Cuba, no sense abans haver promés a l’Emília que s’escriurien i, el dia de demà, si s’esqueia,  es casarien.
Les cartes, totes, foren obstruides per la familia d’ella. Tant les d’anada com les de tornada.
Emília morí de pena d’amor.
Passats molts anys, ja casat i emmainadat, En Rafael , diplomàtic cubà ve a Europa a un Congrés a París.
S’arriba a Arenys a veure als seus coneguts i saber que en fou d’aquella noia,  l’Emilia… Li expliquen: Es morí de sentiment esperant l’estimat cubà.
Ell, en recordança d’aquella bella amistat fa construir la tomba amb marbre de París.
Un cop construïda demana autorització a la família de l’Emília que quedava. El permís li és negat.
La llegenda ens il.lustra que el cavaller cubà, es treu una rosa fresca, acabada de collir que lluïa a l’ullal de l’americana i la llença, solitària,  dins la tomba…
El simbol excels de l’amor:
Una rosa, encara tendra, que reposi en recordança pels segles dels segles que l’amor, a voltes,  no és res més que una rosa perlada de gotims de rosada…..

Després,  unes mans maldestres,   la malmeteren posant  les restes de la pobre Emília a la tomba i trencant l’encanteri de l’amor… volent-la convertir en una tomba adotzenada…
I la història ens retorna el seu desengany…
Ara,  per greuge de visitants,  a la tomba de l’Emilia, sempre, sempre … hi ha unes roses de plàstic… (Apa! castigats per sempre més)
I és clar… Havent trencat l’encanteri, què voleu!! qualsevol passerell es veu en cor de tornar-la a violentar!!!
Salvem la tomba, salvem l’amor…
I en Toni Cucarella, home enllustrat i de provat senderi……, crec que, algun desgreuge o altre ha de fer……


  1. Mireu que hi ha sepultures al món i, teniu raó, hem anat a fer-li el fotoshop a una que conté una història pròpia i digna de ser narrada. En realitat si d’una cosa sóc culpable és d’haver donat el meu vot a aquesta portada entre d’altres que el dissenyador havia preparat. Si per això m’escau una penitència, us convide a proposar-me-la, que no a imposar-me-la, si us plau.

    Tanmateix, em permetreu que us explique que el relat de l’amor entrebancat entre Emilia Rovira de Preses i en Rafael Martinez Ortiz és similar al de ma mare i el seu primer promès, fill d’un exiliat cenetista que tot festejant  se’n va haver d’anar a París per reunir-se amb son pare. Ell va intentar casar-se amb ma mare per poders, a través d’un cosí germà, però les cartes que enviava eren interceptades per la meua àvia, que les destruïa. I si parlem de desamors cubans, i sobretot, per a parlar de la destrucció de la memòria -o de la manipulació- i la de la terra us convide a llegir Heretaràs la Terra.

    Sigueu clements i comprensius quan proposeu la vostra penitència o acció de desgreuge a N’Emilia Rovira de Preses.

    Toni Cucarella

Respon a cucarella Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.