EN JOSEP BEULAIGUA I TRAGUETDEVÍ
Sant Josep de Guino Redi.
Mireu que és cas:
Avui n’explicarem una de les profunditats muntanyoses del nostre Pirineu.
Hi havia un pageset, de nom Josep Beulaigua i Traguetdeví, transformat en fuster, que portava una vida tota tranquil.la, xiroia i servicial… En definitiva “un bon home”
Solter per a més senyes … i l’home, fent anys, no se’n va adonar que ja s’havia fet vellet i sense ni adonar-se’n va fer el cant del cigne i ningú , o quasi ningú, li va esmerçar més enllà del temps que es triga en resar un parenostre i una avemaria.
Ell, però, xiroi, sabia que aniria al cel!!. Si més no , li faria de bé el seu patró, o sigui San Josep. A l’entrada del cel ningú li va fer cas, ni tan sols Sant Iu, que és qui porta el llibre gros de les entrades del cel.
Ni aquest li va trobar el seu nom i en conseqüència no el podia deixar entrar a la gloria del cel. Havia d’anar a l’infern o al purgatori per veure si hi trobava el seu nom.
I ell, que no! , que de cap manera . Que ell volia que algú l’atengués … I que si no el volia rebre Déu Nostresenyor, i si no , el mateix Josep.
I sí! hi va anar-hi Sant Josep, però , pobre home, sembla que al cel també el tractaven com un calçasses….
Apali!
Si voleu escoltar el conte, cliqueu aquí.