EL VA TOCAR CHOPIN …. A SINERA EL 20 DE FEBRER DE 1839…
Capítol XVI.- El va tocar Chopin…
“….. la tarda de l’arribada, el capità va dur Aurora a la “Pietat”. Chopin es va haver de ficar al llit, a reposar de la fatiga del viatge. Teresa es quedà per tenir cura de l’hoste. Al vespre, Chopin es llevà i es posà al piano, aquest Pleyel, comprat de feia poc. Les mans del músic premien amb suavitat les tecles i lluitaven per arrencar l’obra en gestació a l’audició interna. Chopin patia. I quan intentava traduir la inspiració en harmonia sensible, fracassava tot sovint i recomençava aleshores fins a esgotar-se. Més tard, a la nit, els tertulians varen creure, davant la facilitat de l’execució, que improvisava, però Teresa havia vist i sabia tot el seu esforç.
I ningú més, d’ença d’ell, no havia tocat el piano. Per a profanar-lo? Teresa no ho permetia. I canvià el tema de la conversa, mentre Paulina entrava amb llums. A fora llampegava…..”
Aquest passatge de Laia, l’Espriu l’havia manllevat d’un llibret publicat per Mn Palomer el 1921 a la Impremta de J. Tatjè Rossell d’Arenys de Mar.
Mn Palomer, sostenia, en el llibret, que feia anys que entrellucant un dietari de D. Vicens de Pujol Pastor… d’Arenys de Mar, va fer la troballa….
Deia Mn Palomer, citant el dietari, que quan Chopin i George Sand van deixar el Monestir de Valldemossa i retornaven a París, van sojornar els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1839 a la casa pairal dels Pastor d’Arenys de Mar. (Avui Can Pol a la cantonada de la plaça Flos i Calcat – Casino).
I com que a Arenys farcim el nostre imaginari a cop d’enginy i un molt de falòrnies, ja ens teniu que podem presumir de la vinguda de Chopin i la George Sand….. I Espriu,per fer-ho més agradívol, pren la llegenda i l’eleva a la categoria literaria al capítol XVI de Laia……
Apali! alló qu es’ha elevat a la categoria de mite , no cal tocar-ho….
Es possible que els il.lustres personatges vinguéssin a la vila…. o potser no… Però no digueu que no val la pena poder saber que Chopin va tocar un Pleyel a la casa Pastor…. Pleyel que va acabar a Can Ramis i que, servidor, ara ja fa anys va poder-lo veure, empolsegat i cobert de teranyines…..
Potser sí, potser no…. però així s’ha anat construint el mon imaginari de Sinera….
Si us abelleix, cluqueu els ulls, penseu que us trobeu al palau dels Pastor a Sinera….. Chopin us acompanya..
Per tant és possible que Chopin l’interpretés a Arenys en el Pleyel del Sr. Vicenç Pujol de Pastor tot i estar indisposat perquè és una peça tècnicament fàcil, però cal dir per tant també que no s’avindria amb el passatge de novela històrica de la Laia del Sr. Espriu on el compositor lluita per donar llum a una peça nova.
Per a mi que el nostre poeta però ho encerta, perquè l’impuls creador d’En Chopin era la seva resposta a totes les dificultats i incerteses personals que passava i en aquell moment tenia ja composat el primer nocturn de l’opus 37 i estava gestant el número 2 que foren publicats justament el 1840 quan feia estada a Nohant-Vic, prop de Châteauroux, a mig camí de Limoges a Orleans, camí de París.
Aquest nocturn molt probablement fou creat en una major o menor part a Arenys, perquè les oportunitats de disposar de bons instruments com és el cas del Pleyel no eren tampoc tantes, i en la peça les ressonàncies del piano hi són importants en els seus pianíssims sentits.
En ella Chopin ens proposa un diàleg entre una melodia amable, que és l’andantino que indica el tempo inicial, i una melodia molt més introvertida amb alguns elements tràgics, que són les parts del sincopats sostenutos.
La part més moguda de l’andantino no està exempte de nostàlgia i esperança, i pot ser proposa la nostàlgia de l’esperança viscuda quan ens dona una mirada serena sobre el present lent i no del tot segur que el segueix en les parts del sostenuto amb els sis temps de cada compàs molt marcats.
Pot ser tinc massa imaginació però aquest diàleg a mi em sembla que rememora tant la infància i la terra natal del compositor com els moments feliços viscuts amb George Sand, i els contraposa amb els dubtes sobre la seva salut, sobre el seu futur conjunt i la pau que troba en el paisatge lluminós de la nostra Mediterrània. En el sostenuto hi ressonen les lentes hores mirant la mar ampla i el sol brillant enlluernador que també ompliren la vida de l’Espriu. És amb aquesta bellesa de llums i reflexes quiets on a la fi Chopin es posa en mans del destí i en aquest lliurament troba la pau.
Podeu trobar una magnífica interpretació del pianista Rubinstein a http://www.youtube.com/watch?v=ymouzrzzgZ0, si bé existeix una gravació de l’Alícia de Larrocha que no la desmereix gens.
Finalment, em penso que el retrat d’En Chopin correspon a uns anys abans, pocs però suficients perquè en els de l’època del seu pas per Arenys on s’embarcà per anar a Marsella ja es vegi un home molt més madur tant personalment com musicalment.