EL SARRÓ
Imatge: Un pastor amb el seu sarró, al camí dels Bonshomes.
Si n’era una vegada que un bordegàs de les nostres muntanyes pirinenques, va tenir la mala pensada de morir-se…
Com que havia estat un bala perduda, i un taril.lot força remarcable, gamarús cosa de no dir… se’n va directe a l’infern.
Prou truca i truca, però al final no l’obren des de dins sent una veu que li sembla d’en Pere Botero que li fa :
— Has estat tan mala peça que ni nosaltres et volem. Ves a veure Sant Pere i Sant Iu que son els guardians del cel , per veure si t’ho arreglen.
I ell, cames ajudeu-me es va enfilant fins el cel…
Truca, li obre Sant Pere. Mira la llarga llista de noms que te preparada per saber qui entra i qui no …. i li fa:
— Bon home, vos no esteu a les llistes de bona gent que jo tinc aquí escrita…. Ja us en podeu anar, proveu al purgatori….
— Home, rondina el pastor, si no em volen a l’infern, menys em voldran al purgatori.. Oh i a més a més el camí es llarg…. No em permeteu que deixi el meu sarró aquí a la porta, mentre parlem….
Li es dat el consentiment i parla que parlaràs….. sense que Sant Pere veiés que, mica en mica s’anava ficant dins del cel…
I ja quan Sant Pere li diu que ha de marxar, el pastor pregunta:
— Mestre, del purgatori se n’entre i se’n surt?
— oh i tant … és la seva funció, quan els mals homes han pagat els seus pecats en surten per venir al cel.
— Mestre, insisteix el pastor…. I del cel se’n surt..
I Sant Pere amb veu de tro que li fa:
— Mai ningú ha sortit del cel….
I com que el pastor ja havia creuat la porta del cel, li fa:
— Doncs mestre! ara m’heu de tenir al cel…. Ja sóc dins….