EL REI TRIST
Publicat el 12 de juny de 2013 per ramonverdaguer
Imatge: El rei en Jaume I lliura la seva espasa (la de Sant Martí?) al seu fill en Pere … Ignacio Pinazo Camarlench.
Avui una contalla antigua i coneguda….
El rei està trist, ….. te de tot, te terres, súbdits, poder, calerons, és adorat…. però està trist….
i cap metge no li troba el diagnòstic per a que pugui sortir de la tristesa…..
Fins que algú li diu que allà, allà dalt de la muntanya hi ha un savi que el pot ajudar…
El van a cercar…. El troben i els diu que li diguin al Rei que la solució està a prop….
Només cal cercar-la….
Que busqui algú feliç, que li prengui la camisa i que se la posi…. I si ho aconsegueix, conseguirà la felicitat…
però la felicitat no és cosa de camises… Es cosa de creure-s’ho, de lluitar-hi… que ho cerqui i que ho treballi…..
Potser la trobarà…..
Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota….
Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari
Ací a València el sorollisme ha embafat tot. Possiblement pel seu èxit de les vistes arquetípiques hispàniques a Nova York, com un l’altre ego literari representat per “Blasco i Banyes”, i la seua fugida cap a l’estranger. Fixà la residència a Madrid.
Per contra, en Pinazo es va recloure a la seua Godella nadiüa com Gaudí s’amagà a la Sagrada Família.
Curiosament l’estela “valencianista” la té Sorolla i Bastida, mentre que, em sembla, que Pinazo fou més fidel a la terra i volgué trascendir anímicament l’impressionisme psicològic d’aquest poble.
Em sembla que li tenia una miqueta de “quimera” al Sorolla i el seu “sorrollisme” foradat.
This a good article, thanks very much. I’m not that much of a online reader to be honest but your blogs really nice, keep it up! I’ll go ahead and bookmark your site to come back in the future.