SERRALLONGA

Avui, aquest matí,  m’ha abellit anar a veure el pou de glaç de Maçanet. Ben conservat, ben indicat. Pel meu gust, una rehabilitació massa adotzenada, però bé. Val la pena haver salvat aquest signe antic per a guia d’un mon massa modern.
Però sorpresa! Ningú sap com es diu el pou. A l’inici un gran cartell ens diu -Pou de glaç de Buscastell- (amb la (s) de castell) . Més endavant, un altre cartell diu pou de glaç de Buscatell!!. (sense la (s))En qué quedem?.
No obstant, si us poseu a webs autoritzades, tampoc saben com se diu.  Buscastell?.... Buscatell?…. Nois aixó no pot ser. Algú ens ha de salvar els mots…. Oimés quan tornava a casa, et trobes a la carretera:
Malgrat de M. Arenys de M. Sant Iscle de V.
Penso que ens hem begut el senderi!. Nois, així no anem bé! o recuperem la parla correcte, i amb ella la història o acabarem despersonalitzats… Ah! i tot aixó no ens ho fan els d’allà, sinó els d’aquí.
Apali, a aplicar-s’hi! I si voleu veure les fotos cliqueu aquí.
Amb raó el poeta predicava:

“Però hem viscut
per salvar-vos els mots,


per retornar-vos el nom de cada cosa,


perquè seguíssiu el recte camí


d’accés al ple domini de la terra.”

No se si salvem els mots, ni si anem pel recte camí de la vida!!