EL PLAT DE FUSTA
I a l’avi, que es va fent gran, li comencen a tremolar les mans….. Lluny ja queden les contalles, rondalles i altres galindaines que l’avi explicava al nét….
I ara, moment ja de la decadència, el pobre avi li tremolen les mans i amb el tremolor li van caient a terra els aliments que hi ha per dinar.
El fill s’enfaristola, i li crida a l’avi:
.- Des de demà aniràs a menjar a la cuina, lluny de les nostres mirades que han de veure els teus tremolors i la vianda per terra…
I sí…. El fill fa anar al pare a menjar a la cuina…
I el nét que ho veu, comença a fabricar un plat de fusta ….
Serà pel pare, quan, ja vell, li tremolin les mans i així ens el treure’m de sobre….
Si voleu escoltar i llegir el poema, cliqueu aquí,
Apali, si voleu escoltar la rondalla cliqueu aquí, o al dessota.