SERRALLONGA

Fotografia: Longinos atravessa, amb La llança, al Crist Crucificat. 1346.  Fresc de  Fra Angelico. Museu del Convent Dominic de Sant Marc de Florència

LONGINOS: QUI VA CLAVAR LA LLANÇA AL COS DE CRIST AGONITZANT… ERA D’ARENYS

—Sabeu qui era en Longinos?… Ep! no us atriboleu que acabareu dient que era un rellotge…

Doncs no… en Longinos fou el centurió que va clavar la llança al costat dret del cos de Jesucrist clavat en Creu. I sabeu d’on era?   Doncs era d’Arenys de Mar!….

Que no us ho creieu?. Em permetreu que us ho expliqui basant-me en una obra de Ramon J. Sender: Crónica del Alba, volum I , pagina 247:

 Sí home sí, que els catalans érem els millors soldats de la Roma romana, n’ hi havia per triar, però teníem la mala fama, sembla, de ser els que havíem mort a  Jesucrist…

I fou així que Ponç Pilat, governador de Tarraco, en marxar a Judea, se’n va endur una colla de soldats, entre ells, el Longinos que acabaria essent centurió romà,

I va ser aquest centurió romà que ha passat a la història per haver clavat la llança a Jesús clavat en Creu. Alguns en diuen per matar-lo…. Immens error, si l’hagués volgut matar li hauria clavat la llança al cor, al costat esquerre, i li va clavar al costat dret per alleugerir el moment de la mort….

Sigui com sigui, aquest Longinos, centurió romà, era … d’Arenys de Mar!!!…

I si no, veieu el paràgraf del llibre esmentat, pàgina 247.

…. Y como eran tan buenos soldados, (els catalans) Pilatos se los llevó a Jerusalén, Cien soldados y un centurión. El centurión era de Arenys de Mar e iba siempre jurando: redéu, redéu, filldeput. Ese es el que prendió a Jesús, lo clavó en la cruz, se jugó sus vestidos. Y se llamaba Lonchinat, de donde vino Longinos, el que dio también la lanzada a Jesús… Por eso, antes de ser curas, los catalanes tienen que mostrar la “limpieza cataláunica”. Desde hace cincuenta y dos generaciones. Para eso hacen falta muchos papeles. Muchísimos papeles. Y escudos y arboles genealógicos.”

I sempre que explico aquesta història a algun prohom d’Arenys de Munt, homes de lletres tots, em responen:

—Alça Ramon, si a la mort de Nostramo, Arenys de Mar no existia…

I jo, consirós, responc…

– Ostres, teniu raó!. Aneu a saber si aquest Lonchinat, que va matar a Nostre Senyor,  no era d’Arenys de Munt……

Indefectiblement se m’enfaden!

Ah! I la llança d’en Longinos apareix a l’òpera  Parsifal de Wagner. El Sant Grial que cerquen  era la llança d’en Longinos…. I algú, molt agosarat, comenta que la creu gammada no és res més que dues llances trencades superposades……

Apali, i si en voleu saber més, llegiu el llibre de Ramon J. Sender, gran escriptor castellà.

(Article aparegut a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar el mes d’octubre de 2018)