SERRALLONGA

Mireu com l’enfilen dos advocats quan, l’un (en aquest cas jo,) no volgudament,  aparco malament el cotxe en un d’aquests pàrkings barcelonins que estan fets per a sis-cents, o jo encara diria més, estan fets per a cotxets de nins….
I un cop aparcat malament, passa el que passa…. el “xaufer”  del vehicle del costat te problemes per entrar al seu vehicle i li deixa al mal aparcador una petita targeta que, ultra informar que és lletrat, el (em) reconvé, amb educació aixó sí, per  la meva  acció,  certament poc curosa amb el proïsme.
Jo, em sento culpable, i li remeto el següent mail….

 Distingit i de ben segur molt enllustrat mísser:
Permeti’m que em presenti, em dic Ramon Verdaguer i sóc “l’impresentable” que avui he aparcat malament al pàrking de la plaça de Catalunya i vostè, amb la seva honorable targeta,  (en la que em fa saber la seva excelsa professió) ha mostrat la seva justa indignació davant la incomprensible incorrecció que he comés.
Mil excuses i perdons!
No vaig per la vida volent fer el mal, ni intentant venjar-me del proïsme. Mai dels mais. Justament avui, a l’aparcament en qüestió l’he aparcat tant a prop del vehicle de la porta del conductor (o sigui, jo) i he hagut de sortir amb calçador. Una lumbàlgia galopant  ha fet que sortir i entrar al meu vehicle fos una tortura… tot perquè el vehicle aparcat a la porta de l’acompanyant pogués sortir…. entre altres coses perquè la meva esposa també havia de sortir. I li puc dir que ha sortit amb força facilitat i sense cap compromís. Desconec el volum de la seva còrpora…. No voldria pensar que vostè, com jo, tingui  ja una certa  panxeta. Déu m’en reguard de pensar aital cosa… (Puc afirmar que els aparcaments del segle XXI estan pensats per cotxes d’inicis del segle XX- què hi farem!!)
Però ja veu que, amb un xic d’humor, li puc demanar mil disculpes i oferir-me pel que vulgui, si algun dia te qualque afer a Arenys de Mar i em brindo, sense cap cost, a fer-li costat.
El seu digne amic i amb tota la comprensió pel neguit que li he originat, pot estar segur, sense voler-ho:
Ramon Verdaguer i Pous
Advocat

I el mísser que no podia entrar al cotxe, amb un humor molt sa i una literatura irònicament brillant, em respon….
 

“Bona tarda, company.

Agraeixo i accepto les seves excuses.

Nomes aclarir-li que el aparcament on no vaig poder entrar en el meu cotxe no era el de Plaça ……. sinó el del Carrer …….. Es per això pel que em permeto fer-li avinent que el seu cotxe estava creuat i esbiaixat en la seva plaça de tal manera que la part del darrera impedia obrir, mes enllà de quatre dits mal comptats, la porta del conductor del meu (un coupé de dues portes, ambdues molt llargues) amb tan mala fortuna que la porta de l’acompanyant estava inaccessible per una columna del parking. Espero que això aclareixi la meva reacció.

Els ciutadans ens hem donat un espai de convivència en el que respectant una simple regla de joc tots seriem extraordinàriament feliços i es aquella que diu “no vulguis per l’altre el que no vulguis per a tu”, acompanyada d’una altra que es “la meva llibertat acaba allà on comença la llibertat de l’altre” que vostè segur que comparteix amb mi.  

I Deu me’n guardi de voler pontificar, però en els temps que corren no hem de permetre que el que es excepcional passi per ser la regla, i cada cop son mes freqüents i “normals” les actituds incíviques, que hem de evitar que es converteixin en la regla. Atesa la seva immediata resposta queda palesa la seva civilitat i bona intenció i disculpat l’incident.

Pel que fa a les meves mides, soc llarg i prim com el parent d’en Bufa, i, ben li asseguro, que  per entrar en el meu cotxe dubto que ni el Gran Houdini se’n hagués sortit.   

Si algun dia va pel Montseny, Gualba de Dalt, em te a la seva disposició.

Ben cordialment”

…… Chapeau!! o millor, en català: Barretada!!!
Una bona encaixada de mans al gran senyor que em va deixar la seva targeta reconvenint la meva maldestra manera d’aparcar i  per la resposta tan agençada, tan ben travada i que posa fí a un petit incident que, de vegades, sol acabar massa malament.