SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

DÓ’M DÉUS COMPANYONS CONEIXENS……

Foto. Veïnat de les Serres de Cassà de la
Selva.

I dissabte, en bona companyia, dinar dels que s’esperen durant dies. Bons amics, amics fets en els revolts complexes de la vida. Amics de veritat. Quina bona companyia a l’entorn de la taula, ben agençada a casa seva del veïnat de Serres, pels amics Àngela i Martí!.  I també amb en Berto i la Pilar, la Fina i en Jaume i la Mercè i la Xon i un servidor….
I així, ara l’un ara l’altre, gaudint de bona conversa….
I també, pausadament, resseguint paraules: Victillaó, ens ha il.lustrat l’Àngela del crit que feia el llaurador quan el matxo arribava al capdavall del camp i amb el crit, havia de girar a la dreta…
I amanit amb el Visclabat: reminiscència d’alguns llocs que, per dir que hi ha hagut gatzara, enrenou, en diuen visclabat, en recordança del “Visca l’Abat” que els macips a l’acabament de la festa d’un casament, cridaven, cor que vols cor que desitges. Però per massa enlairar el porró,  els sortia el crit entortolligat i només podien dir “Visclabat. “
I l’Angela , que recordava:
“Diu que la por guarda la vinya i l’autor d’aquest refrany, jo li clavaria una pinya, per embustero de marca, perquè una nit, a Vallcarca, vaig guardar una vinya. Jo vaig tenir por i vaig fugir i si no n’arribo a tenir, l’hauria guardat millor”.

I així, pausadament, la sobretaula es feia joiosa i al defora, la llum de la tarda s’anava tornassolant, amb el verd dels camps que apaivagava l’esperit….
I amb en Ramon Llull, al seu “Cant de Ramon”  podíem ben bé dir:

Dó’m Déus companyons
coneixens
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.