DINS UNA CAPSA DE SABATES
Divendres vaig tenir el goig d’assistir a un acte emotiu. En Joan Bibolas i Llinàs ens presentava el seu llibre de poemes “Dins una capsa de sabates”.
El mateix Joan m’havia convidat ja feia una colla de dies:
-M’agradaria que vinguessis….
I sí, divendres érem molts els que acompanyàvem en Joan, la Rosa la seva esposa i tota la família…..
I ens varem assabentar com havia anat la gestació del llibre:
En Joan havia anat escrivint poemes al llarg de la vida…. en la participació d’un casament, en el menú d’un dinar de família, en diferents indrets…. i acabats de fer els deixava…. i la Rosa, la seva dona, els anava recollint i guardant dins una capsa de sabates…..
I ara, temps de collita de tota la vida, la família ha anat confegint aquest llibre que varem poder obtenir a la mateixa biblioteca.
En Joan i la Rosa son uns referents per a tots nosaltres….
En Joan és dels darrers patriarques que ens queden, d’aquella gent de tremp, que davant les maltempsades, han sabut posar la proa i foragitar el defalliment … I sempre l’hem sabut al costat…. a ell i a la Rosa… Junts han pujat la niada, han tingut uns fills que els estimen i que han estat sempre presents quan ha calgut….
I nosaltres, pobres desvalguts, hem anat intentant seguir el mestratge… un mestratge sense estridències… un mestratge fet d’exemples…..
I ha estat bé que fessin aquest acte….. Ara, en la plenitud de la vida…..
En Joan parla català, castellà, anglés, llatí, francés…. i ens comunicava que ara, que li començava a vagar una mica, enfilaria la profunditat de l’alemany…
Sempre així, Joan i Rosa….. i Jordi, Noemí i Mireia……
Apali, sempre amunt!!
I aquí un tast del llibre:
SIMFONIA
Si l’amor fos una simfonia
feta de compàs i ritme suau,
que fàcil fóra dirt-te :”T’estimo”,
amb parla dolça que tant li escau.
Però l’amor és una tempesta,
és foc, és tro, és llampec.
És ritme esclatant, és tronada.
I per això, la paraula no serveix.