SERRALLONGA

CEMENTIRI DE SINERA                       Salvador Espriu

 I

Pels rials baixa el carro

del sol, des de carenes

de fonollars i vinyes

que jo sempre recordo.

Passejaré per l’ordre

de verds xiprers immòbils

damunt la mar en calma.

Records de somni de pàtria, paraules que evoquen l’espai. Però ai las, que ja aquí, al primer poema del llibre hi trobem uns signes del que se li apropa al poeta/pàtria…..

Passejaré, per l’ordre de verds xiprers… Arbres, arrelats a terra, potser inerts, potser improductius, xiprers anorreats per a donar fruit… per arrenglerats, potser un exercit, potser l’ordre de la vida…

I a mi aquest primer poema sempre m’ha semblat la imatge més bonica del mon.

I així, divendres a bona hora de la tarda, ens varem anar enfilant al cementiri de Sinera tot recitant i evocant el llibre Cementiri de Sinera …. Tot un goig. I amb l’ajuda inestimable d’en Miquel, la Mercè, la Nuri, En Carles i en Lluís que varen llegir, d’una forma magnífica, tot el poemari.

Només els vaig demanar poder llegir el darrer vers……

Que no és del Cementiri de Sinera, però que clou, amb goig i esperança, el triomf de la Pàtria!

Inici de càntic en el temple 1965

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.