CAPÍTOLS MATRIMONIALS DE LA MARGARIDA SERRALLONGA I EN JOAN SALA
Doncs mireu que és cas, en aquells capítols l’avi Salvi Serrallonga atorgava capítols a favor de la seva filla (Margarida mare, llavors de vuit anys!!) en el benentès que s’havia de casar amb en Segimon Tallades i per endreçar ja l’herència, deia, en els capítols que l’hereva seria la Margarida (mare) si es casava, en edat núbil, amb l’esmentat Segimon i per metre-i-tant, li obligava a :
Item que lo dit Segimon Tallades puga sembrar en la dita casa una cortera fins en duas que sia per iguals pars quant se vinga al partir ab lo dit son sogra. ”
I també hi afegia que pogués tenir cura de tres porcs… sempre que fossin partidors amb la casa…
Però mireu que és cas, en Segimon
es va arribar a casar amb la Margarida (mare) i varen tenir 7 fills, la
gran fou la nostra Margarida de 16 anys i el petit Esteve de dos anys…
I en aquesta situació, en Segimon es va morir el dia 20 de gener de 1617 deixant la casa ben debolida i anorreada car quedava sense cap braç d’home i amb un futur galdós…
I és així que rápidament hem de buscar un nou fadristern… es donen veus, s’explicita a tots els estaments casamenters
(sastres, capellans, paraires i tutti quanti…) que han de trobar nou fadristern… i mireu que és cas, en aquesta ocasió
és el rector de Sant Hilari que fa arribar al nostre Joan Sala que a
Querós hi ha una vidua… la vidua
ja era massa gran (tenia 34 anys!!) i en Joan es fixa amb la Margarida
petita …. I l’avi Salvi ho veu clar… a fadristern mort (en Segimon) Fadristern nouvingut, (En Joan Sala) que sempre serà bo….
I apali, a tornar a atorgar capítols, però ara ja a favor de La
Margarida Tallades Serrallonga (abans dels capítols es diu així) sempre
i tant que es casi amb el pubill Joan Sala… Si no es casa, res…
Però ara ja es una mica més complicat: Hem
vist que la Margarida (mare) ja havia estat declarada propietària en
heretament pels anteriors capítols i per tant, ella es veu obligada a
renunciar a les propietats i aquestes per via de nous capítols, passaran
totes a la Margarida (filla) sempre que hi hagi el casament. (Quina
vida més dura la de les dones d’aquest país: renunciar a tot perquè el mas pugui tirar endavant!!
I els nous capítols s’atorguen amb la següent tessitura :
“Tractat es y per Gratia del esperit Sant concordat que matrimoni sie fet per y entre Joan Sala pagés fill legitim y natural del honorable Joan Sala…… E na Margarida donzella filla llegitima y natural del Honorable Sagimon Tallades alias Serrallonga … “
I en atenció d’aquest matrimoni “ho donan y per titol d’heretament ho donatio pura perfeta simple e irreucable ques diu entre vius atorgan y concentan ala dita Margarida Serrallona donzella neta y filla llur respectiue com aben merexent y als seus y aquí ella volrra perpetuamente totas integrament les cases heretats y masos Serrallonga y de la Carosa y altres masos… “
Fixeu-vos que aquí, a la Margarida Tallades ja li canvien el nom i per tal que no es perdi la nissaga ja la cognomenen, en virtut d’aquests capítols Margarida Serrallonga Tallades …
I paral.lelament l’Antoni Sala, germà d’en Joan Sala aporta com a dot “dona y per titol de donatio pura y perfeta simple e irrevocable al dit Joan Sala germa seu com a ben merexent y aquí ell volrra cent y vint lliures moneda barcelonesa les quals li promet donar y pagar sempre les volrra en tenint effecte lo present matrimoni y fetes esponsalles entre dits conjuges Joan Sala y Margarida …”
Fixeu-vos que, en aquests capítols, a diferència dels anteriors amb motiu de les esponsalles entre la Margarida (mare) i en Sagimon,
ja no es posen condicions… En aquell es van posar condicions car la
núvia tenia vuit anys i el matrimoni quedava lluny… l’havien de ben
ferrar perquè “arribant a edat núbil” , es casessin … Aquí les noces s’han de celebrar el darrer dia del mes de maig de 1618, o sigui escassament dos mesos després d’haver fet hereva a la Margarida mitjançant els capítols.
A través d’aquests capítols podem veure alguns aspectes importants de la nostra història:
La masia és el que importa: la unitat económica que permet tirar endavant la minsa economia de les persones que s’han acomboiat al seu redòs.
L’amor no cal ni que aparegui. ”Amb el temps ja s’estimaran” i si no s’estimen “que Déu hi faci més que nosaltres”
La dona… La gran sacrificada (oimés en aquest cas que la dona (les dues Margarides) no son pubilles sinó hereves i tot i així han de fer les renuncies necessàries perquè el mas tiri endavant.
I en el nostre cas, la nostra Margarida
Serrallonga que es casa amb un cràpula, ella sola ha de mantenir el mas
i les seves terres en perfecte estat de revista … i quan es mor, al cap
de 18 anys de la mort el bandoler, fa un testament que ho deixa tot polit i endreçat i amb ordre de liquidar les poques deutes que hi ha. I , com no pot ser d’altre manera que es diguin les misses consuetudinàries per a la seva ànima,”en nom de Deu nostre Senyor y de la humil Verge Maria Mare sua y de tots los Sants y Santas del Paradís sia. Amen.”
I cal afegir que mireu si ho tira endavant, que ella no fa com el seu avi que va fer capítols d’heretament en vida, ella espera al testament per deixar hereu al seu fill l’Antonio rector de Querós!. Que d’aquest també se’n podría fer un llibre!!
Quina dona… la Margarida!!
LED spotlight | nergy saving light