SERRALLONGA

I va regalar-nos els sentits i ens va descobrir una llengua que dringava del més pregon del nostre esperit, i que les maltempsades de la història l’havien anat convertint en una llengua feixuga,  enfarfegada, poc acolorida….
I ell, va retornar al seu clos, va retornar a allà d’on no havia d’haver sortit mai…. va tornar a la gleva, es va barrejar amb els camperols, amb els pastors, amb els paraires, ls pedranyalers, i va escoltar, escoltar i escoltar i va sentir el batec que s’escruixia per a nosaltres, però que una oïda poc fina l’hagués deixat escolar per l’aigüera dels sentiments….
I ell la va prendre al vol, la va reforçar, com qualque torsimany, en va fer un tresor que encara ens dura….
i va morir sol…
I un cop mort tot el poble el va acompanyar….
Era una força de la natura, que podia haver acabat atuïda, però va ser tan gran, tan gran,  tan gran, que ningú podia entendre que ens estava salvant les paraules…..
I sí, va ser un Verdaguer….
Per a Mossèn Cinto, que els temps massa moderns no saben capir la bellesa de la llengua que ell ens va recuperar…
I avui en fa 111 anys que va morir….
Que no descansi en pau, i ens remeni les consciències perquè no morim en l’oblit que els altres malden per a sebollir-nos…..

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor….
Que el seu cant retrunyi pels segles dels segles….
Amen!

Si voleu escoltar una conferència que fa anys que vaig fer sobre Mn Cinto, cliqueu aqui….