SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ANAR A TORNAJORNALS

Foto: verema tradicional.

Avui, una expressió molt i molt bonica i que per desgràcia ha caigut en desús….
Avui, gairebé ningú va a tornajornals.
Avui, els que tenen la sort de treballar, treballen, i a fi de mes, o de setmana, en el millor dels casos, reben una contraprestació.
Però jo encara he conegut el valor de la paraula tornajornals.
La verema (collir raïms, en dèiem nosaltres) a Llavaneres la fèiem a primeries de Setembre. Tots els que tenien vinya ho havien de fer quasi a les mateixes dates. No hi havia cups per a tots i per tant, els qui tenien cups els llogaven ara a una família, ara a l’altra.
I si una sola família s’havia de collir tots els raïms de la seva vinya, no acabava mai i la tanda del cup ja els havia passat.
Manera: Anàvem tots a tornajornals. Els dilluns el de can Pajaron -i tot el carrer, o tots els veïns anàvem a collir els raïms de la vinya d’en Pajaron,- els dimarts, tocava als de cal Racó, els dimecres els de can Mingo, els dijous, can Paxó, i els divendres a cal Ferrer, o sigui nosaltres….
I així, d’aquesta manera: ara jo faig el meu jornal per a tu i demà tu me’l tornes per a mi….  Entre tots els veïns es podia collir el raïms en el temps que no es fessin malbé i tots teníem el cup a la nostra disposició un dia a la setmana.
Bonica manera d’aprofitar l’esforç.
Ara, ningú, o quasi ningú va a tornajornals…
i de jorn de vila, ningú no en parla.
Més endavant explicarem el significat del jorn de vila.

 


  1. Nosaltres en deiem a ”tallar raïms” , no deiem collir,potser deiem veremar, promunciat en català genuï ”vermar” encara  queara per tv3 ho deformariem pronunciant ”ve-re-mar” .

  2. Aquí al baix Berguedà, “Tornajornals” no ho havia sentit, però de collir raïms sí que puc dir que en deien “vremar” (la e que ens mengem és la primera). I ho dic en passat, perquè el meu avi havia tingut una vinya, però ja fa moltes decades que en aquesta zona ja no es veu cap cep (com a màxim alguna parra en un jardí).

  3. Doncs sí! Em va goig veure que el nostre país té la seva sonoritat… canviant, però igual… i els sons, com les olors, ens retornen a la infantesa… ens retornen a la nostra pàtria (la infantesa és la pàtria de cadascú)
    I entre tots m’heu fet veure que jo, de petit coneixia la paraula tornajornals, però els meus amics infants no. Fins que el Sr Faixa, el meu gran mestre d’infant, em va fer veure que jo no era com els altres: Els meus avantpassats per part d’àvia, eren de Llavaneres, per part de pare eren de Sant Julià Sassorba -la plana de Vic- i per part d’avi venien de França i una altra part de Setcases… I és clar, em va fer notar que jo no deia aiga, com els de Llavaneres, sinó que sempre he dit aigua, i no deia paiè, sinó paller… En fi, que sempre trec pit quan algun setciències saberut em corregeix la forma de dir les coses…. que si en el català normatiu es diu…. i jo, indefectiblement els etzibo: doncs en el meu català ho diem així!!.
    Agraït a tots pels comentaris….

Respon a Puig-reig Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.