SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

AMB TANTA FEINA AL CATRE…. QUÈ VOLEU!!!

Portada de primera Història d’Esther de mestre Espriu…

Què voleu?, amb tanta feina endarrerida que te la pobra noia!!!,…. amb tanta feina a trencar catres de tres en  tres…. amb aquesta feinada que se li  ha girat a la xicota, (aquesta xicoteta que a cada hora de cada hora, la trobareu a la tele, a la radio, als mitjans escrits  i sempre traient pit, defensant alló que, a voltes és defensable, i a voltes no es tant defensable… però ella, “dai-li que dai-li” !!)  I així, amb tanta feina, és clar:  no n’ensopega ni una….
De primer que confon el Quixot… amb allò que, “con la Iglesia hemos topado…” és clar que la pobra donzella,   sense tanta feina,  hauria llegit el Quixot i en el capítol IX de la segona part, el Quixot parla de “con la Iglesia hemos dado”… però allò era perdonable…. li quedava massa lluny i amb feina endarrerida… no tenia temps de llegir….
Però noi!!! aixó d’avui ja és preocupant:
– Que pari aquesta noia.! Tant de catre no li pot ser bo….. Tants fusters i manyans restaurant llits,  la porten enderiada!!!…
Deixeu-li una petita estona perquè tingui temps de refrescar la memòria…
Que rellegeixi, que això mai fa cap mal…
Perquè si no, el que li passa és que el cervell se li fa un embolic dels gruixuts,  eh!!
Ahir  a la tertúlia d’en Basté va confondre  la gimnàsia amb la magnèsia (ja ho dic jo, te massa feina,  eh!)
I la noieta que li etziba al pobre Basté:
– Com deia la Mercé Rodoreda,  …. la veritat és un mirall que es va trencar i  tothom en te un trosset….
Apali! Descans a la fèmina tan ben cofada!!:

– Que el de la frase en qüestió no era la Rodoreda sino que era l’Altíssim en el darrer monòleg a la Primera Història d’Esther, del poeta de Sinera:

Atorgueu-vos, sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.

Vinga dona… descansa una mica i rellegeix de tant en tant , eh!!!
No et farà cap mal….


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.