SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ADÉU, LAURA, ADÉU!

Foto: En Llibori i la Laura des de la gola del llop.

I s’han acabat les representacions… i al darrera ens queda la il.lusió compartida, l’angunia de la gola del llop, (In boca di lupo, que en diuen els italians). Sols,  enfront del públic… I ai las! que el públic pot opinar de l’obra, dels tècnics, del director, de les actrius i dels actors…però també des de dalt l’escenari es podria fer una radiografia del públic. El respecte, la comunió. I a voltes l’apropament de qui entra a l’obra i també l’allunyament d’algun miserable que destil.la fel des dels seus dimonis particulars.
I les companyes i els companys d’escena. I els tècnics i la mà dúctil des de la intel.ligència d’en Jordi Pons-Ribot, el director,  que ho agombola tot perquè sigui una maquinaria perfecte, però sense la perfecció d’un rellotge suís: que funcioni a l’hora però que la bellesa insulsa no l’enfarfegui.
I el batec de la sala, i l’escenografia, i la llum de l’escena . I el drama .. i la vida… i el goig d’haver compartit un projecte que ha encaterinat més de 1500 espectadors que han esdevingut co-protagonistes  d’un gran projecte. I……
En fi , com diu en Llibori:
No en saben de malalts els metges!!

I del més humil dels servidors. Del canonge Grau: Moltes gràcies a tots per haver-me deixat participar en un projecte, potser, irrepetible!
Que del silenci d’un escenari,  ja buit, en retorni la pau a Sinera.

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.