A MADRID. PRIMERA VOLADA DE JOSEP PLA
Si aneu a qualsevulla lloc, de qualsevulla país del món, de primer, mireu si mestre Pla en diu alguna cosa.
Si trobeu que només en diu quatre paraules, és igual…. endueu-vos el llibre i si teniu un moment a qualque cafeteria, de qualsevol lloc… i en el meu cas és de Madrid (si és dels verals dels austries, millor) obriu el llibre i repasseu les paraules de Pla. En el cas de Madrid en teniu moltes de pàgines de Pla de Madrid, però aquestes que us transcriuré son de Primera Volada, (pagines 636 i 637).
Encara que escrites ja fa anys, sempre, sempre, hi trobes la paraula justa adequada, correcte, sonora, precisa, lluminosa i el concepte…. sempre és viu. Mireu sinó:
“Després, la Puerta del Sol és un símbol. A la voravia del Ministerio de Governació hi ha un roc, una llamborda de granit -una fita. Aquesta fita -que de vegades contemplo- te un valor simbólic. Hi ha qui creu que representa el centre geogràfic de la Península…. Totes les carreteres surten d’aquesta llamborda i per tant la pedra representa el quilòmetre 0 dels radis de la roda del país…. És gairebé segur, doncs, que el roc és d’inspiració francesa, que simbolitza el sentit d’unitat política i administrativa. …. No, la pedra de la Puerta del Sol és molt més important: té un simbolisme transcendent. Es un programa, un desideratum, un axioma. Es la concreció de les idees de la monarquia absoluta unitària francesa. Aquesta pedra ho explica gairebé tot. Es la pedra angular de Madrid i la clau de volta de la cúpula de la península.
Per a un observador frívol, la Puerta del Solserà sempre un lloc ple d’amenitat, una concentració d’humanitat densa. Aquesta pedra, no se la mira gairbé ningú. El nombre de persones que en coneixen l’existència és escassíssim. El seu valor simbólic i real és però, grandíssim.
I potser algú encara no ha capit que en Llach ja ens advertia que tots estem lligats a l’estaca… No, volia dir al centralisme, i com que els d’allà son així, apa, ben visible el símbol del lloc on ells volen que en surtin totes les coses.
Més clar l’aigua…. fins que no canviem els girs dels quilometres….. malament rai !.