Imatge: Reproducció del quadre del pintor Joan Baixas i Carreter, 1891. La platja del Portinyol mirant a llevant, presidida per la ermita de Mont Calvari. El quadre es troba al saló de plens de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Avui, una història real (sembla), com la vida mateixa… Una de les històries arenyenques  que recollí el nostrat Mn. Palomer.

 A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa l’orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb un altra  galifardeu del veïnat…

Un dia, l’Hipòlit, amb la mosca a l’orella,  cansat de sentir aquestes falòrnies, va retornar de pescar  a una hora matinera. En arribar al carrer (avui de les Escolàpies, abans Cantalagrella) els troba junts garlant  al mig del carrer, i de bursada se n’adona que el galifardeu fa una ganyota com si fos de complicitat  i la Antònia Sofia, sense saber massa perquè, li retorna la ganyota. Ai las! podeu comprovar que l’Hipòlit ja tenia un motiu de la traïdoria de l’esposa (i tot per una ganyota!, entesa per ell, com una amoreta cap al foraster…) I el nostrat Hipòlit va tenir la certesa total i absoluta que entre aquells dos vailets hi havia alguna cosa més que una coneixença.  I el pobre Hipòlit, engelosit, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, espera el primer aplec i mata la pobra Antonia Sofia.

I  vist el desficaci que havia comès, se’n va a Roma a demanar perdó al Sant Pare. I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del  Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s’ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita.  El bon Hipòlit se’n va al port de Roma, i mentre espera que li preparin  el Sant Crist, va a fer un mos a la taverna. Només prendre seient, es troba que el personatge assegut al seu davant  fa un badall potent, i ell, òbviament per allò que els badalls s’encomanen, li retorna. És en aquell instant  que se n’ adona que havia occit  a la seva dona per un badall… I ja tenim el pobre Hipòlit que amb el petit vaixell  es llença a la mar Mediterrània i on voleu que vagi a espetegar?… Doncs a la Vila d’Arenys. Nogensmenys que ens ve a raure a  la Caldeta (avui Mont Calvari) i és allí on va construir l’ermita i una caseta per a l’ermità.. o sigui per a ell mateix.

I des d’aquell dia, tothom ha conegut el Sant Crist del Mont Calvari com a “l’escabellat” (duia una perruca postissa amb cabells negríssims i d’aquí li ve el nom.) Encara que, si avui el voleu veure, heu d’entrar a l’Església de Santa Maria d’Arenys de Mar  pel portal de la Minerva i a mà esquerra el trobareu, però ben clenxinat (li han llevat la perruca).

Apali! Una contalla més… I com que l’Hipòlit Doy venia d’Itàlia, podem dir: “se non è vero, è ben trovato”

Escrit publicat a la revista l’Agenda d’Arenys el mes de juny de 2020