JOSEP OBIOLS, PINTOR DE LA NOSTRA PARTICULAR CAPELLA SIXTINA ARENYENCA

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, un dia, fa un temps, vaig poder  constatar un fet especial:  Josep Obiols i Palau, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc de segona residència, fou qui pintà la antiga sagristia del Monestir de  Montserrat (algú en diu la nostra particular i nacional  capella Sixtina).

Obiols passà els darrers estius de la seva vida a Arenys de Mar i aprofità per pintar els retrats dels seus fills. Un d’ells (cinquè i darrer fill) fou qui, després,  entrà a la vida política amb el nom de Raimon Obiols).  L’activitat del pintor  començà a reduir-se en aparèixer els primers símptomes de ceguesa. Amb tot, encara s’encarregà de fer els esbossos per al baptisteri de la nostra església parroquial de Santa Maria d’Arenys de Mar, però l’obra ja  fou executada el 1967 pel seu alumne  Francesc Vidal i Gomà (Barcelona, 1894 – Barcelona, 1970).

Josep Obiols morí el 25 de juny d’aquest mateix any 1967  després de patir una llarga malaltia que l’obligà a fer molts mesos de llit.

I si diem que a Montserrat hi ha la nostra peculiar capella Sixtina Catalana, també podem dir que a Arenys tenim la nostrada capella Sixtina Arenyenca. I la “nostra” Capella Sixtina i  l’esbós del projecte el va fer el propi  Obiols encara que la realització de les pintures la va fer, com hem dit,  en Francesc Vidal i Gomà .

I els arenyencs hem passat una mica per alt el fet que tinguem una joia, (a afegir a les que ja tenim a l’església). Doncs sí! Tenim el nostre baptisteri un xic oblidat. Potser es deu al fet que, abans de Concili Vaticà II, els bateigs es feien a la capella de la “Pica Baptismal”. Per mor del concili, l’església canvià algunes formes i una d’elles fou que els bateigs es fessin al peu de l’altar (fet lloable) però que va comportar que els arenyencs ja no fessim cap a  la capella de la Pica Baptismal i per tant,  no podien veure aquesta joia. Ara, la capella queda a les fosques i si no se sap, ningú (o poca gent) la coneix. Cal que l’aneu a veure.

 I si la mireu bé, podreu veure un petit (o gran) senyal cristià…

Si mireu la imatge que acompanya aquest escrit, podeu veure  com Sant Joan Baptista bateja a Jesús de Natzaret al riu Jordà,  però si la mireu molt bé, veureu que la lluerna (petita finestra) que està al damunt de la capella, (o sigui al damunt del cap del Baptista) hi ha, des de fa molt de temps, una gotera d’aigua de la pluja, gotera que  va tacant la paret on es plasma el bateig de Jesús. I degut a l’efecte òptic,  podeu veure com Sant Joan Baptista és a la vegada batejat pel Pare Etern (o l’Esperit Sant) des del cel… mentre i tant ressonen les paraules evangèliques:

«i es va sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença»

 I alhora sembla que l’Esperit Sant, a través de  la lluerna, està vessant aigua del cel al cap del Baptista… Talment com per rebatejar-lo.

No ho deu ser … però sembla un petit miracle…

Publicat a la revista l’Agenda  d’Arenys de Mar l’abril de 2020

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari