QUAN LA PARAULA LLIGAMANEGA ES VA CONVERTIR EN CONTE

De quan érem més petits i anàvem de casament…. a pagès.

Aquest dies, confinats, crec que ens fan tenir presents passatges quasi ignots i desconeguts … sempre anem a tot gas. Cap amunt, cap avall, cap endavant i quasi sempre endarrere. No sabem viure en plenitud en família . Sí , oh ¡ i tant que en sabem, però ho fem a ritmes, de vegades endimoniats.

Sempre assedegats per anar a l’encalç del temps. I el temps s’escapoleix, fem el que hem de fer de pressa. Les converses surten , quasi sempre , esperitades…..

I mireu, m’he recordat aquests dies que tinc un gavadal de contes penjats a la xarxa. Tots els contes he procurat explicar-los , a Radio Arenys , tant  per mainada  com per a gent gran.

Us explico una anècdota que em va fer veure la importància dels contes…Sempre he procurat fer servir un llenguatge,

El que ens van ensenyar les nostres àvies…. Però l’anem perdent ara un pam, ara una passa. I un dia, vaig retrobar una paraula que la meva avia deia quan veia que es muntava una batzarria , una gatzara, un mal negoci o un bon negoci, o potser només una baralla de canalla . Es posava les mans al cap  i indefectiblement deia, amb una veu afectada, quasi teatral:

Ai! Mare de Déu , quina lligamanega…..

Vaig retrobar aquesta paraula a l’Amades , i a la primera oportunitat que vaig tenir, vaig explicar un conte a Radio Arenys  i vaig encabir-hi la paraula. Crec que hi anava bé.

Van passar dies, potser setmanes, quan  un dia, baixant per la Riera, vaig veure que pujava una senyora ja d’una edat avançada, potser 80, o potser 90… anava plorant .

Els que fem d’advocats sempre ,per un all o per un carall, podem fer alguna facècia (sense voler)  a algú, sigui client o contrari. En arribar a la meva alçada que fa:

  • Vostè és en Ramon Verdaguer ?

Mala negada. Ja em vaig veure perdut . Li dic que sí.

I ella fa :

—Que li puc fer un petó i dir-li  dues paraules.?

Oh i Tant! i m’explica  que, per radio va sentir el conte de la lligamanega , i sobretot la paraula.

Em diu que la seva avia es va morir quan ella tenia 4 anys. Feia tant de temps ….. I em comenta que mai més havia escoltat aquesta paraula.

—Em va fer un petó.  I jo, content, content.

Llavors  vaig veure que , explicant contes , no només podíem fer passar una bona estona, sinó que reviscolàvem part de les nostre vides.

—I això només amb les paraules….  

I he pensat:

  • Perquè no penges totes les contalles que tinc penjades a la xarxa?.
  • Potser algun pare o mare, germà o germana , avi o iaia en traurà unes estones de lleure.

Dit  i fet! , us acompanyo els enllaços.I si no us abelleixen, tancar-los i ja està!

 Podeu clicar a aquest enllaç:

I quan us aparegui, cliqueu

el primer apunt:

CONTES | SERRALLONGA – blocs Vilaweb

I de bursada , surten tots…

Apali!!!!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari