HEREUS, PUBILLES, CABALERS I FADRISTERNS

HEREUS, PUBILLES, CABALERS I FADRISTERNS . (Allò que comença als festejadors fins a la Notaria.)

Ahir, dia 10 de Gener de 2020, vaig tenir el goig d’explicar les herències catalanes…. a l’Ateneu Arenyenc amb u auditori molt plaent i atent:

Si voleu escoltar-ho cliqueu aquí , i amb un xic de paciència podeu escoltar 1 hora i mitja de conferència.

LA CONFERENCIA HEREUS PUBILLES CABALERS I FADRISTERNS

La conferència “Hereus , pubilles, cabalers i fadristerns” pretén ser una aproximació a l’herència a Catalunya.

Que ningú s’enganyi: No pretenc fer un estudi actualitzat del dret de successions vigent. No entraré, en l’estudi de les herències a Catalunya més ençà del segle XIX.

Besllumarem les herències des del segle IX cap endavant, fins a  principis del segle XIX

Veurem l’herència des del punt de vista de la seva funció econòmica dins l’espai català.

A Catalunya hem tingut el nostre propi dret de successions. Molt diferent del dret de Successions espanyol.

Però crec que la importància del dret català no ha estat tant el dret escrit que hem tingut, sinó el dret que el propi país: (les persones en definitiva) hem anat confegit un determinat dret , en el que l’eix central ha estat l’hereu.

Però potser no podem dir que ha estat l’hereu l’eix central . Potser el que hem de dir que l’eix central ha estat la Masia. La casa pairal  i al seu entorn s’ha confegit tota una corrua de drets i deures de tots els partícips d’aquest eix central.

I per acabar un pensament .: Dins d’aquest eix central hi ha la masia, els hereus, les pubilles, els cabalers i molta altra gent, però l’eix central ha estat sempre la figura femenina: la mestressa és qui ho ha agombolat tot. ( canvi però , de grans sacrificis)

A més a més farem un repàs de les formes de casament, les festes, les tradicions i moltes  altres coses.

LLISTAT DE LLIBRES SOBRE HEREUS I PUBILLES
La masia Catalana (camps i Arboix)
Hereus , pubilles i cabalers Llorenç Ferrer i Alos, Editorial afers

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari