CURT DE GAMBALS

 

Imatge: Uns gambals curts: Gambal segons el diccionari Alcover Moll: Corretja o cadena amb que es subjectaven les cames d’algú per impedir-li de  fugir o per turmentar-lo; cast. grillo.

 CURT DE GAMBALS

Qui no ha dit alguna vegada l’expressió:

—Aquest galifardeu és un curt de gambals.

No cal que ens esforcem massa per concloure que l’expressió fa referència a que la persona esmentada és més curta que una cua de conill o si ho voleu, ras i curt, que és un sapastre sense massa llums.

Ara se’ns ha donat per aplicar l’expressió a qualques polítics que, en el seu devenir diari,  no donen peu a pensar que siguin altra cosa que això: son estrets de sostre. O que no saben agombolar els nostres recursos públics o els nostres destins com a país, poble  o vegueria… en fi, no ens posem en un jardí florit que podríem prendre mal!!.

Però, d’on ve aquesta  expressió?

Doncs sembla ser que a la segona meitat del segle XIX, en una ciutat del centre de Catalunya,  les batusses entre lliberals i carlins feien que, quan manaven els uns, els altres anaven a la garjola i si canviava la truita, anaven a tornajornals i a l’inrevés, els uns  fora i els altres dins. Algú, potser espavilat, va pensar que dins la presó no rendien ni aportaven res a l’erari públic… ni quedaven malmeses les seves imatges de prohoms… I quina en pensa… doncs això, que en lloc d’estar-se quiets al tuguri, fa que surtin als carrers per netejar-los i escombrar-los:  en definitiva que siguin útils i de passada quedaven del tot desprestigiats. Però és clar, el primer dia, els col·loquen els gambals llargs (o sigui, la cadena que lliga les dues cames, que vagi baldera) i què passa?… se’ls escapen tots!!

Solució: gambals curts i així no s’escaparan, Però és clar, proveu de fer el petit pas de pujar una vorera amb un gambal ben curt: rodolareu per terra  fent tentines: o sigui que, qui us està mirant, pensa que no hi sou  tot, que sou un liró de cap a peus… i així, de mica en mica fins a l’expressió:

—Mira que n’ets de curt de gambals…

Àpali: Ja li podeu dir a algun estret de sostre que conegueu:

—Ets un curt de gambals .

I quan s’enfadi, (si s’enfada!)  li expliqueu què vol dir de veritat aquesta frase…

Ramon Verdaguer i Pous

Publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, mes de gener de 2020

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en AGENDA REVISTA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari